Downy Mildew of the Vine

Downy mildew is, without doubt, one of the most decisive diseases in the history and in the present of viticulture. Its presence conditions vineyard work every year, agronomic decision-making and, ultimately, the quantity and quality of the harvested grapes. For many winegrowers, downy mildew is not only a plant disease, but a constant risk factor that requires close observation of the climate, the condition of the vineyard and the evolution of the vegetative cycle.

Understanding what downy mildew is, how it acts and why it develops so easily under certain conditions is essential not only for professionals in the sector, but also for wine lovers who wish to deepen their knowledge of what happens before the grapes reach the winery.

WHAT IS DOWNY MILDEW OF THE VINE

Downy mildew of the vine is a disease caused by Plasmopara viticola, an oomycete, that is, an organism similar to fungi but with significant biological differences. Despite this scientific distinction, its behaviour in the vineyard is very similar to that of a pathogenic fungus, as it colonises the green tissues of the plant and feeds on its living cells.

This disease mainly affects the European vine, Vitis vinifera, which does not present effective natural defences against the pathogen. Its aggressiveness lies in its ability to multiply rapidly when environmental conditions are favourable, causing infections that can spread throughout an entire plot in just a few days.

ORIGIN AND ARRIVAL IN EUROPE

The origin of downy mildew lies in North America, where native vine species had coevolved with the pathogen, developing a certain natural tolerance. Its arrival in Europe occurred in the second half of the nineteenth century, coinciding with the massive importation of American plants to combat phylloxera.

This episode profoundly marked European viticulture. Within a few years, downy mildew spread across the main wine-producing regions, causing devastating crop losses. The need to find solutions prompted the first systematic scientific studies on vine diseases and led to the discovery of copper as a control tool, a turning point in the history of plant protection.

THE BIOLOGICAL CYCLE OF THE PATHOGEN

The biological cycle of Plasmopara viticola is closely linked to the annual rhythm of the vine and to climatic conditions. During winter, the pathogen survives in the soil in the form of oospores, protected within plant debris such as fallen leaves and canes.

With the arrival of spring and the first rains, these oospores germinate and give rise to primary infections, which affect the first shoots and young leaves. From this point onwards, if humidity and temperature remain within suitable ranges, downy mildew can complete several secondary cycles during the same growing season, spreading rapidly through rain splashes and wind.

This explosive character explains why a vineyard that appears healthy can show severe symptoms in a very short time.

CLIMATIC CONDITIONS AND INFECTION RISK

The development of downy mildew is closely related to climate. The presence of free water on plant tissues is an essential requirement for the pathogen to infect the plant. For this reason, rainy springs and humid summers represent a high-risk scenario.

Moderate temperatures, especially between 10 and 25 degrees Celsius, favour spore germination and the rapid progression of the infection cycle. In this context, winegrowers have developed empirical rules and predictive models that make it possible to anticipate periods of greatest risk, integrating meteorological data and the phenological stage of the vine.

SYMPTOMS AND DAMAGE IN THE VINEYARD

The symptoms of downy mildew can appear on different organs of the plant. On leaves, the disease is easily recognised by the appearance of yellowish, translucent spots on the upper surface, commonly known as oil spots. Under conditions of high humidity, these spots correspond on the underside to a characteristic whitish downy growth.

On grape clusters, the effects are particularly severe, especially at early stages such as flowering and fruit set. The berries may blacken, dry out and eventually fall, causing very significant crop losses. When infection occurs later, the damage may be less visible but is equally detrimental to ripening.

CONSEQUENCES FOR PRODUCTION AND WINE QUALITY

The impact of downy mildew is not limited to yield reduction. An affected vineyard sees its vegetative balance altered, which can lead to irregular grape ripening. This often results in lower sugar accumulation, imbalances in acidity and a less precise aromatic expression.

In years of strong downy mildew pressure, winegrowers may be forced to bring harvest forward or to carry out very strict grape selection, decisions that directly condition the final style of the wine.

PREVENTION AND AGRONOMIC MANAGEMENT

The fight against downy mildew begins long before the appearance of the first symptoms. Good vineyard management, with adequate control of vigour and proper aeration of the canopy, significantly reduces the risk of infection. Pruning practices, green pruning and row orientation play a fundamental role in creating a microclimate that is less favourable to the pathogen.

This preventive approach forms part of the concept of integrated management, which combines technical knowledge, constant observation and interventions adapted to each specific situation.

TREATMENTS AND CONTROL STRATEGIES

When conditions require it, plant protection treatments become an indispensable tool. Traditionally, copper has been the basis of downy mildew control, especially in organic viticulture. In conventional systems, systemic and penetrating products are also used, offering longer-lasting protection.

However, the effectiveness of treatment depends as much on the product as on the timing of application. A mistimed treatment may prove ineffective, whereas a well-planned strategy can significantly reduce disease pressure.

DOWNY MILDEW, SUSTAINABILITY AND THE FUTURE

In the current context of climate change and growing demand for sustainable practices, the management of downy mildew faces new challenges. Limitations on the use of certain products and concern about environmental impacts have driven research into resistant varieties and alternatives to copper.

These innovations open the door to a more environmentally respectful viticulture, but they also generate debate about the adaptation of these varieties to traditional quality models.

YouTube video by Julio Prieto. ORIGEN, «Mildiu en viña, detección y estrategia de control».

Downy mildew remains one of the major threats to the vine, but it is also a clear example of how scientific knowledge and accumulated experience can coexist in addressing a complex challenge. Understanding how it works allows for a better appreciation of the winegrower’s work and an understanding that behind every bottle of wine there are decisions taken long before harvest.

For wine lovers, delving into downy mildew is a way of getting closer to the reality of the vineyard and of enriching one’s perspective on a product that is always born from the delicate balance between nature and the hand of man.

Goodbye for now, and see you soon.

El Mildiu de la viña

El mildiu es, sin duda, una de las enfermedades más determinantes en la historia y en el presente de la viticultura. Su presencia condiciona cada año el trabajo en la viña, la toma de decisiones agronómicas y, en última instancia, la cantidad y la calidad de la uva cosechada. Para muchos viticultores, el mildiu no es solo una enfermedad vegetal, sino un factor de riesgo constante que obliga a observar atentamente el clima, el estado de la viña y la evolución del ciclo vegetativo.

Entender qué es el mildiu, cómo actúa y por qué se desarrolla con tanta facilidad en determinadas condiciones es esencial no solo para los profesionales del sector, sino también para los amantes del vino que desean profundizar en el conocimiento de lo que sucede antes de que la uva llegue a la bodega.

QUÉ ES EL MILDIU DE LA VIÑA

El mildiu de la viña es una enfermedad causada por Plasmopara viticola, un oomiceto, es decir, un organismo similar a los hongos pero con diferencias biológicas importantes. A pesar de esta distinción científica, su comportamiento en la viña es muy similar al de un hongo patógeno, ya que coloniza los tejidos verdes de la planta y se alimenta de sus células vivas.

Esta enfermedad afecta principalmente a la viña europea, Vitis vinifera, que no presenta defensas naturales eficaces frente al patógeno. Su agresividad reside en la capacidad de multiplicarse rápidamente cuando las condiciones ambientales son favorables, provocando infecciones que pueden extenderse en pocos días por toda una parcela.

ORIGEN Y LLEGADA A EUROPA

El origen del mildiu se encuentra en América del Norte, donde las especies de vid autóctonas habían coevolucionado con el patógeno, desarrollando una cierta tolerancia natural. Su llegada a Europa se produce en la segunda mitad del siglo XIX, coincidiendo con la importación masiva de plantas americanas para combatir la filoxera.

Este episodio marcó profundamente la viticultura europea. En pocos años, el mildiu se extendió por las principales regiones productoras, provocando pérdidas de cosecha devastadoras. La necesidad de encontrar soluciones impulsó los primeros estudios científicos sistemáticos sobre las enfermedades de la viña y condujo al descubrimiento del cobre como herramienta de control, un punto de inflexión en la historia de la protección vegetal.

EL CICLO BIOLÓGICO DEL PATÓGENO

El ciclo biológico de Plasmopara viticola está estrechamente ligado al ritmo anual de la viña y a las condiciones climáticas. Durante el invierno, el patógeno sobrevive en el suelo en forma de oosporas, protegidas dentro de restos vegetales como hojas caídas y sarmientos.

Con la llegada de la primavera y las primeras lluvias, estas oosporas germinan y dan lugar a las infecciones primarias, que afectan a los primeros brotes y hojas jóvenes. A partir de este momento, si la humedad y la temperatura se mantienen en valores adecuados, el mildiu puede completar varios ciclos secundarios durante la misma campaña, propagándose rápidamente a través de las salpicaduras de lluvia y el viento.

Este carácter explosivo explica por qué una viña aparentemente sana puede mostrar síntomas graves en muy poco tiempo.

CONDICIONES CLIMÁTICAS Y RIESGO DE INFECCIÓN

El desarrollo del mildiu está íntimamente relacionado con el clima. La presencia de agua libre sobre los tejidos vegetales es un requisito imprescindible para que el patógeno pueda infectar la planta. Por ello, las primaveras lluviosas y los veranos húmedos representan un escenario de riesgo elevado.

Las temperaturas moderadas, especialmente entre los 10 y los 25 grados, favorecen la germinación de las esporas y la rapidez del ciclo infeccioso. En este contexto, los viticultores han desarrollado reglas empíricas y modelos predictivos que permiten anticipar los momentos de mayor peligro, integrando datos meteorológicos y el estado fenológico de la viña.

SÍNTOMAS Y DAÑOS EN LA VIÑA

Los síntomas del mildiu pueden manifestarse en distintos órganos de la planta. En las hojas, la enfermedad se reconoce fácilmente por la aparición de manchas amarillentas y translúcidas en el haz, conocidas popularmente como manchas de aceite. En condiciones de alta humedad, estas manchas se corresponden en el envés con una característica eflorescencia blanquecina.

En los racimos, los efectos son especialmente graves, sobre todo en estadios tempranos como la floración y el cuajado. Los granos pueden ennegrecerse, secarse y acabar cayendo, provocando pérdidas de cosecha muy importantes. Cuando la infección se produce más tarde, el daño puede ser menos visible, pero igualmente perjudicial para la maduración.

CONSECUENCIAS SOBRE LA PRODUCCIÓN Y LA CALIDAD DEL VINO

El impacto del mildiu no se limita a la reducción del rendimiento. Una viña afectada ve alterado su equilibrio vegetativo, lo que puede provocar una maduración irregular de la uva. Esto se traduce a menudo en una menor acumulación de azúcares, desequilibrios en la acidez y una expresión aromática menos precisa.

En años de fuerte presión de mildiu, los viticultores pueden verse obligados a adelantar la vendimia o a realizar una selección muy estricta de la uva, decisiones que condicionan el estilo final del vino.

PREVENCIÓN Y GESTIÓN AGRONÓMICA

La lucha contra el mildiu comienza mucho antes de la aparición de los primeros síntomas. Una buena gestión de la viña, con un control adecuado del vigor y una correcta aireación del follaje, reduce significativamente el riesgo de infección. Las prácticas de poda, la poda en verde y la orientación de las filas desempeñan un papel fundamental en la creación de un microclima menos favorable para el patógeno.

Esta visión preventiva forma parte del concepto de gestión integrada, que combina conocimiento técnico, observación constante e intervenciones ajustadas a cada situación.

TRATAMIENTOS Y ESTRATEGIAS DE CONTROL

Cuando las condiciones lo requieren, los tratamientos fitosanitarios se convierten en una herramienta indispensable. Tradicionalmente, el cobre ha sido la base del control del mildiu, especialmente en viticultura ecológica. En sistemas convencionales, se utilizan también productos sistémicos y penetrantes que ofrecen una protección más prolongada.

Sin embargo, la eficacia del tratamiento depende tanto del producto como del momento de aplicación. Un tratamiento fuera de tiempo puede resultar inútil, mientras que una estrategia bien planificada puede reducir notablemente la presión de la enfermedad.

MILDIU, SOSTENIBILIDAD Y FUTURO

En el contexto actual de cambio climático y de creciente demanda de prácticas sostenibles, la gestión del mildiu afronta nuevos retos. La limitación del uso de determinados productos y la preocupación por los impactos ambientales han impulsado la investigación en variedades resistentes y en alternativas al cobre.

Estas innovaciones abren la puerta a una viticultura más respetuosa con el entorno, pero también generan debates sobre la adaptación de estas variedades a los modelos de calidad tradicionales.

Vídeo de YouTube de Julio Prieto. ORIGEN, «Mildiu en viña, detección y estrategia de control».

El mildiu sigue siendo una de las grandes amenazas de la viña, pero también un ejemplo claro de cómo el conocimiento científico y la experiencia acumulada pueden convivir para afrontar un reto complejo. Comprender su funcionamiento permite valorar mejor el trabajo del viticultor y entender que detrás de cada botella de vino hay decisiones tomadas mucho antes de la vendimia.

Para los amantes del vino, profundizar en el mildiu es una manera de acercarse a la realidad de la viña y de enriquecer la mirada sobre un producto que nace, siempre, del delicado equilibrio entre la naturaleza y la mano del hombre.

Adiós, y hasta pronto.

El Míldiu de la vinya

El míldiu és, sens dubte, una de les malalties més determinants en la història i en el present de la viticultura. La seva presència condiciona cada any el treball a la vinya, la presa de decisions agronòmiques i, en última instància, la quantitat i la qualitat del raïm collit. Per a molts viticultors, el míldiu no és només una malaltia vegetal, sinó un factor de risc constant que obliga a observar atentament el clima, l’estat de la vinya i l’evolució del cicle vegetatiu.

Entendre què és el míldiu, com actua i per què es desenvolupa amb tanta facilitat en determinades condicions és essencial no només per als professionals del sector, sinó també per als amants del vi que volen aprofundir en el coneixement del que succeeix abans que el raïm arribi al celler.

QUÈ ÉS EL MÍLDIU DE LA VINYA

El míldiu de la vinya és una malaltia causada per Plasmopara viticola, un oomicet, és a dir, un organisme semblant als fongs però amb diferències biològiques importants. Tot i aquesta distinció científica, el seu comportament a la vinya és molt similar al d’un fong patogen, ja que colonitza els teixits verds de la planta i s’alimenta de les seves cèl·lules vives.

Aquesta malaltia afecta principalment la vinya europea, Vitis vinifera, que no presenta defenses naturals eficaces contra el patogen. La seva agressivitat rau en la capacitat de multiplicar-se ràpidament quan les condicions ambientals són favorables, provocant infeccions que poden estendre’s en pocs dies per tota una parcel·la.

ORIGEN I ARRIBADA A EUROPA

L’origen del míldiu es troba a Amèrica del Nord, on les espècies de vinya autòctones havien coevolucionat amb el patogen, desenvolupant una certa tolerància natural. La seva arribada a Europa es produeix a la segona meitat del segle XIX, coincidint amb la importació massiva de plantes americanes per combatre la fil·loxera.

Aquest episodi va marcar profundament la viticultura europea. En pocs anys, el míldiu es va estendre per les principals regions productores, provocant pèrdues de collita devastadores. La necessitat de trobar solucions va impulsar els primers estudis científics sistemàtics sobre malalties de la vinya i va conduir al descobriment del coure com a eina de control, un punt d’inflexió en la història de la protecció vegetal.

EL CICLE BIOLÒGIC DEL PATOGEN

El cicle biològic del Plasmopara viticola està estretament lligat al ritme anual de la vinya i a les condicions climàtiques. Durant l’hivern, el patogen sobreviu al sòl en forma d’oòspores, protegides dins de restes vegetals com fulles caigudes i sarments.

Amb l’arribada de la primavera i les primeres pluges, aquestes oòspores germinen i donen lloc a les infeccions primàries, que afecten els primers brots i fulles joves. A partir d’aquest moment, si la humitat i la temperatura es mantenen en valors adequats, el míldiu pot completar diversos cicles secundaris durant la mateixa campanya, propagant-se ràpidament a través de les esquitxades de pluja i el vent.

Aquest caràcter explosiu explica per què una vinya aparentment sana pot mostrar símptomes greus en molt poc temps.

CONDICIONS CLIMÀTIQUES I RISC D’INFECCIÓ

El desenvolupament del míldiu està íntimament relacionat amb el clima. La presència d’aigua lliure sobre els teixits vegetals és un requisit imprescindible perquè el patogen pugui infectar la planta. Per això, les primaveres plujoses i els estius humits representen un escenari de risc elevat.

Les temperatures moderades, especialment entre els 10 i els 25 graus, afavoreixen la germinació de les espores i la rapidesa del cicle infecciós. En aquest context, els viticultors han desenvolupat regles empíriques i models predictius que permeten anticipar els moments de major perill, integrant dades meteorològiques i l’estat fenològic de la vinya.

SÍMPTOMES I DANYS A LA VINYA

Els símptomes del míldiu poden manifestar-se en diferents òrgans de la planta. A les fulles, la malaltia es reconeix fàcilment per l’aparició de taques groguenques i translúcides a l’anvers, conegudes popularment com a taques d’oli. En condicions d’alta humitat, aquestes taques es corresponen al revers amb una floridura blanquinosa característica.

Als raïms, els efectes són especialment greus, sobretot en estadis primerencs com la floració i el quallat. Els grans poden ennegrir-se, assecar-se i acabar caient, provocant pèrdues de collita molt importants. Quan la infecció es produeix més tard, el dany pot ser menys visible però igualment perjudicial per a la maduració.

CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA PRODUCCIÓ I LA QUALITAT DEL VI

L’impacte del míldiu no es limita a la reducció del rendiment. Una vinya afectada veu alterat el seu equilibri vegetatiu, fet que pot provocar una maduració irregular del raïm. Això es tradueix sovint en una menor acumulació de sucres, desequilibris en l’acidesa i una expressió aromàtica menys precisa.

En anys de forta pressió de míldiu, els viticultors poden veure’s obligats a avançar la verema o a fer una selecció molt estricta del raïm, decisions que condicionen l’estil final del vi.

PREVENCIÓ I GESTIÓ AGRONÒMICA

La lluita contra el míldiu comença molt abans de l’aparició dels primers símptomes. Una bona gestió de la vinya, amb un control adequat del vigor i una correcta aireació del fullatge, redueix significativament el risc d’infecció. Les pràctiques de poda, l’esporga en verd i l’orientació de les fileres juguen un paper fonamental en la creació d’un microclima menys favorable al patogen.

Aquesta visió preventiva forma part del concepte de gestió integrada, que combina coneixement tècnic, observació constant i intervencions ajustades a cada situació.

TRACTAMENTS I ESTRATÈGIES DE CONTROL

Quan les condicions ho requereixen, els tractaments fitosanitaris esdevenen una eina indispensable. Tradicionalment, el coure ha estat la base del control del míldiu, especialment en viticultura ecològica. En sistemes convencionals, s’utilitzen també productes sistèmics i penetrants que ofereixen una protecció més prolongada.

Tanmateix, l’eficàcia del tractament depèn tant del producte com del moment d’aplicació. Un tractament fora de temps pot resultar inútil, mentre que una estratègia ben planificada pot reduir notablement la pressió de la malaltia.

MÍLDIU, SOSTENIBILITAT I FUTUR

En el context actual de canvi climàtic i de demanda creixent de pràctiques sostenibles, la gestió del míldiu afronta nous reptes. La limitació de l’ús de determinats productes i la preocupació pels impactes ambientals han impulsat la recerca en varietats resistents i en alternatives al coure.

Aquestes innovacions obren la porta a una viticultura més respectuosa amb l’entorn, però també generen debats sobre l’adaptació d’aquestes varietats als models de qualitat tradicionals.

Video de YouTube de Julio Prieto. ORIGEN, «Mildiu en viña, detección y estrategia de control».

El míldiu continua sent una de les grans amenaces de la vinya, però també un exemple clar de com el coneixement científic i l’experiència acumulada poden conviure per afrontar un repte complex. Comprendre el seu funcionament permet valorar millor el treball del viticultor i entendre que darrere de cada ampolla de vi hi ha decisions preses molt abans de la verema.

Per als amants del vi, aprofundir en el míldiu és una manera d’apropar-se a la realitat de la vinya i d’enriquir la mirada sobre un producte que neix, sempre, de l’equilibri delicat entre la natura i la mà de l’home.

A reveure, i fins ben aviat.

Trellis Cultivation

Behind every glass of wine lies a series of decisions, techniques, and accumulated knowledge that originate in the vineyard. Among the most influential of these is the method used to train the vines. This article provides a clear and comprehensive overview of trellis cultivation—a fundamental system in contemporary viticulture that we will examine in depth.

WHAT IS TRELLIS CULTIVATION?

Trellis cultivation is a vine training system in which grapevines are vertically trained and guided along a structure composed of stakes and wires arranged in rows. This framework supports the shoots and foliage and allows the plant to be organized in a way that maximizes both climatic and agronomic advantages.

Instead of growing untamed or close to the ground—as is the case with traditional bush vine (gobelet) systems—grapevines are “suspended” on this structure. Shoots are distributed vertically while fruiting arms are trained horizontally, aided by annual pruning and tying. This results in a more orderly and accessible vineyard architecture, ideal for mechanization and for precise crop management.

This method of vine training is not merely aesthetic; it has direct consequences for plant health, grape ripening, and ultimately, wine quality.

ADVANTAGES OF THE TRELLIS SYSTEM

The adoption of trellis cultivation brings numerous benefits, making it particularly attractive both to producers focused on premium quality and to operations seeking efficiency and yield. The main advantages include:

Sunlight Exposure and Ventilation

One of the most notable strengths of trellis systems is their ability to optimize sunlight exposure. By vertically and systematically distributing shoots and leaves, all parts of the plant receive an adequate amount of light. This arrangement enhances photosynthetic efficiency, leading to better sugar accumulation and aromatic compound development in the grapes.

Furthermore, the open canopy structure facilitates excellent air circulation between vines, which significantly reduces humidity and lowers the risk of fungal diseases such as downy mildew, powdery mildew, and botrytis. This, in turn, reduces the need for chemical treatments, benefiting both grape health and vineyard sustainability.

Ease of Management and Mechanization

One of the major practical advantages of the trellis system is its compatibility with modern viticultural techniques. The linear and accessible layout greatly simplifies routine vineyard tasks such as winter pruning, shoot thinning, leaf removal, harvest, and phytosanitary treatments.

This accessibility enhances the use of machinery—from tractors to mechanical harvesters—leading to significant reductions in labor requirements. This is especially important in the current context of labor shortages and rising wages.

Improved Grape Quality

The trellis structure allows for more precise control of vine vigor and the balance between foliage and fruit load. Maintaining this balance is essential for achieving high-quality grapes, as it prevents excessive vegetative growth and limits overproduction.

Clusters that are well-aerated and evenly sun-exposed can ripen more uniformly. The result is musts with better sugar–acid balance and a higher concentration of aromatic and phenolic compounds—key factors in crafting quality wines, particularly for varieties like Cabernet Sauvignon, Syrah, Merlot, and Chardonnay.

Better Vigor Management

The trellis system facilitates fine-tuned vegetative control of the vine, enabling interventions that match the plant’s specific needs. Depending on the variety and soil type, adjustments can be made to pruning height, number of retained buds, and shoot positioning. This helps maintain an optimal balance between vegetative growth and fruit production.

Enhanced Sustainability

In the context of climate change and growing concern for environmental stewardship, trellis cultivation also provides important sustainability benefits. By reducing disease incidence, it allows for a decrease in chemical input. Moreover, it facilitates the establishment of cover crops between rows, enhancing biodiversity and protecting soil from erosion.

This more efficient and environmentally conscious approach supports certification under sustainable and organic viticulture standards, increasingly valued by consumers and international markets.

TYPES OF TRELLIS SYSTEMS

The selection of a trellis training system is far from a trivial decision. Depending on the vine’s vigor, the grape variety, the climate, and the production goals, one system may yield significantly better results than another. Furthermore, factors such as mechanization and sustainability increasingly influence this choice. Understanding the characteristics of each system allows viticulturists to better adapt to local conditions and to optimize both grape quality and vineyard productivity.

Vertical Shoot Positioning (VSP)

VSP is the most widely used trellis system, particularly in temperate climates. Shoots are trained vertically upward between two or more pairs of catch wires, while the main trunk remains short. This configuration facilitates mechanization and vigor control, making it ideal for varieties with moderate growth potential. It also promotes good sunlight exposure and airflow. However, it may prove limiting in highly fertile soils or with very vigorous cultivars, where shoot overcrowding can become an issue.

Guyot System (Single and Double)

Originating in France, the Guyot system is commonly employed throughout Europe. The single Guyot consists of a single horizontal fruiting cane with vertically trained shoots, while the double Guyot features two canes trained in opposite directions. This system is well-suited to vineyards with moderate to low vigor and allows for flexible crop load management. It requires meticulous annual pruning and supports partial mechanization.

Geneva Double Curtain (GDC)

The GDC system features two downward-hanging curtains of foliage extending from an elevated horizontal support, creating an open, inverted V shape. It is particularly appropriate for vigorous varieties, as it allows a larger canopy surface area and improved light exposure. This structure enhances air circulation and promotes uniform fruit ripening. However, it demands more space between rows and a higher initial investment in vineyard infrastructure.

Lyre Trellis (Open V Trellis)

The Lyre system consists of two outward-diverging canopies forming a “V” shape from a central support. This arrangement enhances light penetration and airflow within the canopy, improving grape ripening. It is suitable for vineyards with moderate to high vigor and is frequently used to optimize fruit quality in humid climates or in fertile soils.

Scott Henry System

The Scott Henry system divides the canopy into two distinct zones: one set of shoots is trained upward, and the other downward, effectively doubling the productive surface area per row. This configuration helps control excessive vigor while increasing yield, maintaining favorable light exposure. Nevertheless, it requires careful management and skilled labor, as shoot positioning and pruning must be executed with precision.

CONSIDERATIONS FOR IMPLEMENTATION

The implementation of a trellis training system is a strategic decision that requires substantial investment and adaptation of vineyard management practices. Below are the key considerations to be taken into account:

Choice of Variety and Vegetative Vigor

An in-depth assessment of the vegetative behavior of the chosen grape variety is essential, particularly in combination with the selected rootstock, as this pairing largely determines the vine’s overall vigor. The interaction between scion and rootstock influences growth potential and must be matched to the trellis system accordingly.

Climatic Conditions and Site Orientation

Solar radiation, average temperature, and rainfall frequency are critical factors. In warmer climates, additional foliage may be required to protect grape clusters from direct sun exposure, whereas in cooler regions, maximizing sun exposure is advantageous for achieving full ripening. A north–south row orientation is generally considered optimal for uniform light distribution across the canopy.

Soil Type and Structure

Deep, fertile soils typically promote high vegetative growth, necessitating trellis systems that facilitate effective vigor management. Furthermore, proper drainage must be ensured to prevent root waterlogging, which can be especially problematic in high-density or intensively managed vineyards.

Production Goals and Wine Style

The winery’s production philosophy—whether focused on premium wines, table wines, or organic viticulture—directly influences the choice of trellising system. For high-end wines, systems that promote low yields and optimal ripening may be preferred. Conversely, for large-scale or early-drinking wine production, systems compatible with full mechanization may take precedence.

Costs and Return on Investment

Both the initial installation costs (posts, wires, machinery, labor) and the annual maintenance expenses must be considered. While initial outlays can be substantial, trellis systems generally offer improved efficiency and long-term yield consistency. A multi-year financial planning approach is strongly recommended.

Training and Skilled Labor

Proper training of vineyard personnel is critical, as poor trellis management can compromise both fruit quality and vineyard efficiency. Tasks such as pruning, shoot positioning, canopy management, and tying require specific expertise aligned with the selected system.

Integration with Sustainable and Technological Practices

The trellising system should align with agroecological principles and be compatible with modern technologies. Integration with tools such as sensors, drones, and smart irrigation systems can significantly enhance crop monitoring, reduce environmental impact, and support sustainable viticulture.

In conclusion, the successful implementation of a trellis system constitutes a strategic, knowledge-intensive decision requiring careful planning, technical skill, and ongoing adaptation to vineyard conditions.

For the wine enthusiast, understanding these decisions allows for a deeper appreciation of what lies within each glass: the effort, knowledge, and passion that begin in the vineyard—under the sun and along the trellis wires that shape the landscapes of our winegrowing country.

Goodbye for now, and see you soon.

El cultivo en espaldera

Detrás de cada copa de vino se esconden decisiones, técnicas y conocimientos que comienzan en el viñedo. Una de las más determinantes es la forma en que se conducen las cepas. En este artículo te acercamos, de forma clara y comprensible, al cultivo en espaldera: un sistema clave en la viticultura moderna que exploraremos en profundidad.

¿QUÉ ES EL CULTIVO EN ESPALDERA?

El cultivo en espaldera es un sistema de conducción del viñedo en el que las cepas se forman y guían verticalmente a través de una estructura compuesta por postes y alambres dispuestos en línea. Esta estructura sostiene los sarmientos y las hojas, y permite organizar la planta de forma que se maximicen las ventajas climáticas y agronómicas.

En lugar de crecer de forma desordenada o a ras de suelo (como en los sistemas tradicionales en vaso), las cepas se “cuelgan” sobre esta estructura, distribuyendo los brotes verticalmente y los brazos productivos en horizontal, con la ayuda de la poda y el atado anuales. Esto hace que el viñedo adopte una forma más regular y accesible, ideal para la mecanización y la gestión precisa del cultivo.

Este tipo de conducción no es solo una cuestión de forma; tiene consecuencias directas sobre la salud de la planta, la maduración de la uva y, en última instancia, sobre la calidad del vino.

VENTAJAS DEL SISTEMA EN ESPALDERA

La adopción del cultivo en espaldera conlleva múltiples beneficios que lo hacen especialmente atractivo tanto para bodegas orientadas a la calidad como para explotaciones que buscan rendimiento y eficiencia. A continuación, detallamos sus principales ventajas:

Exposición solar y ventilación

Uno de los puntos fuertes más destacados de la espaldera es su capacidad para optimizar la exposición a la luz solar. Al distribuir los sarmientos y las hojas de forma vertical y ordenada, se garantiza que todas las partes de la planta reciban una cantidad adecuada de luz. Esta distribución mejora la eficiencia de la fotosíntesis, permitiendo una mayor acumulación de azúcares y compuestos aromáticos en la uva.

Además, la disposición abierta facilita una buena circulación del aire entre las cepas, lo que contribuye decisivamente a reducir la humedad y, por tanto, a disminuir el riesgo de enfermedades fúngicas como el mildiu, el oídio o la botritis. Esto se traduce en un menor uso de tratamientos fitosanitarios, lo cual beneficia tanto la salud de la uva como la sostenibilidad del viñedo.

Facilidad de gestión y mecanización

Una de las grandes ventajas prácticas del sistema en espaldera es su compatibilidad con las técnicas de trabajo modernas. Gracias a la forma lineal y accesible del cultivo, es mucho más fácil realizar las labores habituales del viñedo, como la poda de invierno, la poda en verde, el deshojado, la vendimia o los tratamientos.

Esta accesibilidad facilita el uso de maquinaria, desde tractores hasta vendimiadoras. Esto permite reducir significativamente la mano de obra necesaria, algo especialmente relevante en un contexto de creciente dificultad para encontrar personal especializado y de aumento de los costes laborales.

Calidad de la uva

La estructura de la espaldera permite un control más preciso del vigor de la vid y de la relación entre follaje y producción. Este equilibrio es esencial para obtener una uva de calidad, ya que evita tanto el exceso de vegetación como una carga excesiva de fruta.

Los racimos, bien aireados y expuestos a la luz de forma equilibrada, pueden madurar de manera más homogénea. Esto se traduce en mostos con mejor equilibrio entre azúcar y acidez, y una mayor concentración de compuestos aromáticos y fenólicos. Estos factores son determinantes para la elaboración de vinos de calidad, especialmente en variedades como Cabernet Sauvignon, Syrah, Merlot o Chardonnay.

Mejor control del vigor

El sistema en espaldera facilita el control vegetativo de la vid, ya que permite intervenir con mayor precisión según las necesidades de la planta. En función de la variedad y del suelo, se pueden ajustar la altura de la poda, el número de yemas dejadas y la disposición de los sarmientos. Esto ayuda a mantener un equilibrio óptimo entre desarrollo vegetativo y carga de fruta.

Mayor sostenibilidad

En un contexto de cambio climático y creciente preocupación por la sostenibilidad, el cultivo en espaldera también aporta ventajas medioambientales. Al reducir la incidencia de enfermedades, se puede disminuir el uso de productos químicos. Además, facilita la implantación de cubiertas vegetales entre filas, lo que mejora la biodiversidad y protege el suelo de la erosión.

Este enfoque más eficiente y ecológico contribuye a la certificación en prácticas sostenibles y ecológicas, cada vez más valoradas por los consumidores y los mercados internacionales.

TIPOS DE SISTEMAS EN ESPALDERA

La elección del sistema de conducción en espaldera no es una decisión menor: según el vigor del viñedo, la variedad plantada, el clima y los objetivos productivos, un sistema puede ofrecer mejores resultados que otro. Además, factores como la mecanización y la sostenibilidad también pueden influir en la elección. Conocer las características de cada sistema permite al viticultor adaptarse mejor a su entorno y optimizar tanto la calidad como el rendimiento del cultivo.

Espaldera vertical simple (VSP – Vertical Shoot Positioning)

Es el sistema más común, especialmente en zonas de clima templado. Los sarmientos se conducen hacia arriba entre dos o más hilos de soporte, mientras que el tronco principal se mantiene corto. Esta estructura facilita la mecanización y el control del vigor, y es ideal para variedades de crecimiento moderado. También favorece una buena exposición solar y ventilación, aunque puede resultar limitante en suelos muy fértiles o con variedades muy vigorosas.

Guyot (simple y doble)

El sistema Guyot, originario de Francia, es ampliamente utilizado en Europa. En el Guyot simple se deja un único brazo productivo horizontal con sarmientos dispuestos verticalmente. El Guyot doble presenta dos brazos opuestos. Es especialmente adecuado para viñedos de vigor medio o bajo y permite una gestión flexible de la carga frutal. Requiere una poda anual cuidadosa y es compatible con cierta mecanización.

Geneva Double Curtain (GDC)

Este sistema consiste en dos cortinas de vegetación que cuelgan hacia los lados desde una estructura elevada, formando una “V” invertida. Es apropiado para variedades vigorosas, ya que permite una mayor superficie foliar y mejor exposición. Mejora la ventilación y facilita una maduración uniforme de la uva, aunque requiere mayor espacio entre hileras e infraestructuras más costosas.

Espaldera en Lyra

Sistema en forma de “V” que abre los sarmientos hacia el exterior desde una estructura central. Esta disposición mejora la penetración de la luz y la ventilación, favoreciendo la maduración de la uva. Es adecuada para viñedos de vigor moderado o alto, y se emplea frecuentemente para maximizar la calidad de la uva en climas húmedos o suelos fértiles.

Scott Henry

Este sistema divide los sarmientos en dos zonas: unos se conducen hacia arriba y otros hacia abajo, duplicando la superficie productiva por hilera. Es útil para controlar el vigor y aumentar la producción, manteniendo una buena exposición solar. No obstante, requiere una gestión muy precisa y una formación específica del personal.

CONSIDERACIONES PARA LA IMPLEMENTACIÓN

La implementación de un sistema de conducción en espaldera no es una decisión menor, ya que implica una inversión significativa y una adaptación de las prácticas vitícolas. A continuación, desarrollamos las consideraciones clave a tener en cuenta:

Elección de la variedad y vigor vegetativo

Es fundamental estudiar el comportamiento vegetativo de la variedad elegida y su combinación con el portainjerto —es decir, la base sobre la que se injerta la vid—, ya que esta unión determinará el vigor de la planta.

Condiciones climáticas y orientación del terreno

La radiación solar, la temperatura media y la frecuencia de precipitaciones son factores determinantes. En zonas cálidas, puede ser necesario proteger los racimos del sol directo mediante un mayor follaje, mientras que en zonas frías conviene buscar la máxima exposición para favorecer la maduración. La orientación norte-sur de las hileras suele ser la más eficiente para una distribución uniforme de la luz solar.

Tipología y estructura del suelo

Los suelos profundos y fértiles favorecen un desarrollo vegetativo abundante, por lo que conviene prever sistemas que permitan controlar el vigor. Además, es imprescindible asegurar un buen drenaje para evitar el encharcamiento de las raíces, especialmente en sistemas de cultivo intensivo.

Objetivos de producción y estilo de vino

El enfoque del proyecto vitivinícola (vinos de calidad, vinos de mesa, producción ecológica, etc.) influirá en la elección del sistema. Por ejemplo, si se busca un vino de alta gama, se pueden priorizar sistemas que favorezcan una menor producción por cepa y una maduración más precisa. Para vinos jóvenes o de elaboración a gran escala, puede ser más importante optar por sistemas mecanizables.

Costes y retorno de la inversión

Es necesario tener en cuenta tanto el coste inicial de instalación (postes, alambres, maquinaria, mano de obra) como el mantenimiento anual. Aunque la inversión inicial puede ser elevada, la espaldera permite una mayor eficiencia y rendimiento a largo plazo. Es recomendable realizar una planificación financiera a varios años vista.

Formación y mano de obra especializada

Es esencial que el personal esté formado en la gestión del sistema elegido, ya que una conducción deficiente puede afectar negativamente a la calidad y eficiencia. Además, deben considerarse las tareas específicas como la poda, el atado, el manejo del follaje y otras labores técnicas.

Integración con prácticas sostenibles y tecnologías

El sistema de espaldera debe estar alineado con prácticas agroecológicas y nuevas tecnologías. La compatibilidad con sensores, drones y sistemas de riego inteligente puede aportar un alto valor añadido, mejorando el control del cultivo y reduciendo el impacto ambiental.

Implementar correctamente un sistema en espaldera es, por tanto, una decisión estratégica que requiere conocimiento, planificación y una adaptación continua.

Para el amante del vino, comprender estas decisiones permite apreciar aún más lo que se esconde en cada copa: el esfuerzo, el conocimiento y la pasión que comienzan en el viñedo, bajo el sol y entre los hilos de las espalderas que dibujan los paisajes de nuestro país vitivinícola.

Adiós, y hasta pronto.

El conreu en espatllera

Darrere de cada copa de vi s’hi amaguen decisions, tècniques i coneixements que comencen a la vinya. Una de les més decisives és la manera com es condueixen els ceps. En aquest article t’apropem, de forma clara i entenedora, al conreu en espatllera: un sistema clau en la viticultura moderna que explorarem en profunditat.

QUÈ ÉS EL CONREU EN ESPATLLERA?

El conreu en espatllera és un sistema de conducció de la vinya en què els ceps es formen i guien verticalment a través d’una estructura composta per pals i filferros, disposats en línia. Aquesta estructura serveix per sostenir els sarments i les fulles, i permet organitzar la planta de manera que es maximitzin els avantatges climàtics i agronòmics.

En lloc de créixer de manera desordenada o arran de terra (com en els sistemes tradicionals en vas), els ceps es “pengen” sobre aquesta estructura, distribuint els brots verticalment i els braços productius horitzontalment, amb l’ajuda de la poda i lligat anuals. Això fa que la vinya adopti una forma més regular i accessible, ideal per a la mecanització i per a la gestió precisa del cultiu.

Aquest tipus de conducció no és només una qüestió de forma; té conseqüències directes sobre la salut de la planta, la maduració del raïm i, finalment, sobre la qualitat del vi.

AVANTATGES DEL SISTEMA EN ESPATLLERA

L’adopció del conreu en espatllera comporta múltiples beneficis que el fan especialment atractiu tant per a cellers orientats a la qualitat com per a explotacions que busquen rendiment i eficiència. A continuació detallem els principals avantatges:

Exposició solar i ventilació

Un dels punts forts més destacats de l’espatllera és la seva capacitat per optimitzar l’exposició a la llum solar. En distribuir els sarments i les fulles de forma vertical i ordenada, es garanteix que totes les parts de la planta rebin una quantitat adequada de llum. Aquesta distribució millora l’eficiència de la fotosíntesi, permetent una millor acumulació de sucres i compostos aromàtics al raïm.

A més, la disposició oberta facilita una bona circulació de l’aire entre els ceps, cosa que contribueix decisivament a reduir la humitat i, per tant, a disminuir el risc de malalties fúngiques com el míldiu, l’oïdi o la botritis. Això es tradueix en un menor ús de tractaments fitosanitaris, fet que beneficia tant la salut del raïm com la sostenibilitat de la vinya.

Facilitat de gestió i mecanització

Una de les grans avantatges pràctiques del sistema en espatllera és la seva compatibilitat amb les tècniques de treball modernes. Gràcies a la forma lineal i accessible del conreu, és molt més fàcil realitzar les feines habituals de la vinya, com la poda d’hivern, la poda en verd, la desfullada, la verema o els tractaments.

Aquesta accessibilitat facilita l’ús de maquinària, des de tractors fins a màquines de veremar. Això permet reduir significativament la mà d’obra necessària, fet especialment rellevant en un context de creixent dificultat per trobar personal especialitzat i d’augment dels costos laborals.

Qualitat del raïm

L’estructura de l’espatllera permet un control més precís del vigor de la vinya i de la relació entre fullatge i producció. Aquest equilibri és essencial per obtenir un raïm de qualitat, ja que evita tant l’excés de vegetació com una càrrega excessiva de fruita.

Els raïms, ben airejats i exposats a la llum de forma equilibrada, poden madurar de manera més homogènia. Això es tradueix en mosts amb millor equilibri entre sucre i acidesa, i una major concentració de compostos aromàtics i fenòlics. Aquests factors són decisius per a l’elaboració de vins de qualitat, especialment en varietats de raïm com ara el Cabernet Sauvignon, el Syrah, el Merlot o el Chardonnay.

Millor control del vigor

El sistema en espatllera facilita el control vegetatiu del cep, ja que permet intervenir amb més precisió segons les necessitats de la planta. En funció de la varietat i el sòl, es poden fer ajustaments en l’alçada de la poda, el nombre d’ulls deixats i la disposició dels sarments. Això ajuda a mantenir un equilibri òptim entre desenvolupament vegetatiu i càrrega de fruita.

Més sostenibilitat

En un context de canvi climàtic i preocupació creixent per la sostenibilitat, el conreu en espatllera també aporta avantatges ambientals. Reduint la incidència de malalties, es pot disminuir l’ús de productes químics. A més, facilita la implantació de cobertes vegetals entre fileres, fet que millora la biodiversitat i protegeix el sòl de l’erosió.

Aquest enfocament més eficient i ecològic contribueix a la certificació en pràctiques sostenibles i ecològiques, cada cop més valorades pels consumidors i els mercats internacionals.

TIPUS DE SISTEMES EN ESPATLLERA

L’elecció del sistema de conducció en espatllera no és una decisió menor: en funció del vigor de la vinya, de la varietat plantada, del clima i dels objectius productius, un sistema pot oferir millors resultats que un altre. A més, la mecanització i la sostenibilitat també poden influir en la tria. Conèixer les característiques de cadascun permet al viticultor adaptar-se millor al seu entorn i optimitzar la qualitat i el rendiment del cultiu.

Espatllera vertical simple (VSP – Vertical Shoot Positioning)

És el sistema més comú, especialment en zones de clima temperat. Els sarments es condueixen cap amunt entre dos o més fils de suport, mentre que el tronc principal es manté curt. Aquesta estructura facilita la mecanització i el control del vigor, i és ideal per varietats de creixement moderat. També afavoreix una bona exposició solar i ventilació, tot i que pot ser limitant en sòls molt fèrtils o amb varietats molt vigoroses.

Guyot (simple i doble)

El sistema Guyot, originari de França, és molt utilitzat a Europa. En el cas del Guyot simple, es deixa un únic braç productiu horitzontal amb sarments verticals. El Guyot doble presenta dos braços oposats. És especialment indicat per a vinyes amb vigor mitjà o baix i permet una gestió flexible de la càrrega de fruita. Requereix una poda anual acurada i és compatible amb mecanització parcial.

Geneva Double Curtain (GDC)

Aquest sistema consisteix en dues cortines de vegetació que pengen cap als costats des d’una estructura elevada, creant una forma oberta en V invertida. És adequat per a varietats vigoroses, ja que permet una major superfície foliar i millor exposició. Millora la ventilació i facilita la maduració uniforme del raïm, però requereix més espai entre fileres i una infraestructura més costosa.

Espatllera en Lira

Sistema en forma de “V” que obre els sarments cap a l’exterior des d’una estructura central. Aquesta disposició millora la penetració de la llum i la ventilació, afavorint la maduració del raïm. És adequada per a vinyes amb vigor moderat o alt, i s’utilitza sovint per maximitzar la qualitat del raïm en climes humits o en sòls fèrtils.

Scott Henry

Aquest sistema divideix els sarments en dues zones: uns cap amunt i uns altres cap avall, doblant la superfície productiva per filera. És útil per controlar el vigor i augmentar la producció, mantenint una bona exposició solar. Tanmateix, requereix una gestió molt precisa i una formació específica del personal.

CONSIDERACIONS PER A LA IMPLEMENTACIÓ

La implementació d’un sistema de conducció en espatllera no és una decisió menor, ja que implica una inversió significativa i una adaptació de les pràctiques vitícoles. A continuació, ampliem les consideracions clau a tenir en compte:

Elecció de la varietat i vigor vegetatiu

Cal estudiar el comportament vegetatiu de la varietat escollida i com es combina amb el portaempelts —és a dir, la base del cep sobre la qual s’empelta—, ja que aquesta unió determinarà el vigor de la planta.

Condicions climàtiques i orientació del terreny

La radiació solar, la temperatura mitjana i la freqüència de pluges són factors determinants. A zones càlides, cal protegir els raïms de la insolació directa amb més fullatge, mentre que a zones fredes es pot buscar una exposició màxima per afavorir la maduració. L’orientació nord-sud de les fileres sol ser la més eficient per a un repartiment uniforme de la llum solar.

Tipologia i estructura del sòl

Sòls profunds i fèrtils afavoreixen un gran desenvolupament vegetatiu, per la qual cosa cal preveure sistemes que permetin controlar el vigor. A més, cal garantir un bon drenatge per evitar l’empossament de les arrels, especialment en sistemes intensius.

Objectius de producció i estil de vi

L’enfocament del celler (vi de qualitat, vi de taula, ecològic, etc.) influirà en l’elecció del sistema. Per exemple, si es busca un vi d’alta gamma, es poden prioritzar sistemes que afavoreixin una baixa producció per cep i una millor maduració. Per a vins més joves o elaboracions a gran escala, pot ser prioritari l’ús de sistemes mecanitzables.

Costos i retorn de la inversió

Cal considerar tant el cost d’instal·lació inicial (pals, filferros, maquinària, mà d’obra) com el manteniment anual. Tot i que el cost inicial pot ser elevat, l’espatllera permet una millor eficiència i rendiment a llarg termini. És recomanable fer una planificació financera a diversos anys vista.

Formació i mà d’obra especialitzada

És fonamental que el personal estigui format en la gestió del sistema triat, ja que una mala conducció pot reduir la qualitat i l’eficiència. A més, cal tenir en compte les necessitats de poda, lligat, gestió del fullatge i altres tasques específiques.

Integració amb pràctiques sostenibles i tecnològiques

El sistema d’espatllera ha d’estar alineat amb les pràctiques agroecològiques i les noves tecnologies. La compatibilitat amb sensors, drons i sistemes d’irrigació intel·ligent pot aportar un gran valor afegit, millorant el control del cultiu i reduint l’impacte ambiental.

Implementar correctament un sistema en espatllera és, per tant, una decisió estratègica que exigeix coneixement, planificació i adaptació constant.

Per a l’amant del vi, entendre aquestes decisions permet apreciar encara més el que s’amaga dins de cada copa: l’esforç, la saviesa i la passió que comencen a la vinya, sota el sol i entre els fils de les espatlleres que dibuixen els paisatges del nostre país vitivinícola.

A reveure, i fins ben aviat.

Cover crop

The cover crop in the vineyard is an alliance between nature and cultivation, where vegetation protects the soil, enriches the land, and fosters biodiversity. More than just an agricultural technique, it is a commitment to sustainability and ecological balance.

DEFINITION OF COVER CROP IN THE VINEYARD

When we talk about cover crops in the vineyard, we refer to the agricultural practice of planting or maintaining herbaceous plants, grasses, or legumes between the vine rows. These plants create a layer of vegetation that protects the soil and provides various benefits, such as preventing erosion, improving soil fertility, conserving moisture, controlling weeds, and increasing biodiversity.

The cover crop can be either permanent or temporary and can be managed through mowing or soil integration.

POSITIVE AND NEGATIVE EFFECTS

Positive Effects

Cover crops in the vineyard provide various positive effects, especially concerning soil improvement and the sustainability of the cultivation.

The plants used as cover act as a natural protection against erosion, preventing rain and wind from degrading the soil. This, in turn, increases soil fertility, as some species, such as legumes, have the ability to fix nitrogen and provide nutrients.

The presence of a cover crop promotes water retention, keeping the soil moist during dry periods, which is particularly beneficial in warm climates like the Mediterranean.

Another significant advantage is the increase in biodiversity. Cover crops encourage the presence of beneficial insects, such as pollinators and natural pest predators, reducing the need for pesticides.

They also help control weeds, as cover plants compete with them for space and nutrients. At the same time, the roots of these plants improve soil structure, preventing compaction and promoting better water and air infiltration, contributing to healthier soil.

Negative Effects

However, cover crops can also have negative effects if not managed properly. One of the main drawbacks is the competition they may create with vines for water and nutrients, especially in areas with limited water resources or low-fertility soils. This could affect vine growth and grape quality.

Some cover crop species may become hosts for pests and diseases that affect vineyards, increasing phytosanitary risks. Additionally, managing cover crops involves extra costs, such as mowing and controlling their spread, leading to an increase in the time and resources required for vineyard maintenance.

In some vineyards, the presence of cover crops can hinder the use of agricultural machinery, making field management less efficient. In humid regions, cover crops can increase moisture around the vines, promoting the development of fungal diseases.

Finally, if species are not well selected or managed correctly, some plants may become invasive or, conversely, leave gaps where unwanted weeds can grow.

Overall, the positive effects of cover crops outweigh the negative ones when applied with proper planning and good management. However, these risks can become significant if the specific conditions of the vineyard are not carefully considered.

VARIANTS OF COVER CROPS IN VINEYARD

The options for cover crops in the vineyard depend on the selected species, the viticulturist‘s goals, and the environmental conditions of the cultivation. Below are some of the most common options:

Spontaneous Cover Crop

This option is based on allowing native plants or natural weeds to grow between the vine rows. It is a low-maintenance practice, as no specific species need to be planted. However, it can be less controllable in terms of the species that dominate, and it may require careful management to prevent excessive competition from weeds with the vines.

Sown Cover Crop

In this variant, specific species are selected and sown according to the cultivation goals, such as improving fertility, water retention, or pest control. Common species include legumes, which help fix nitrogen, or grasses, which are excellent for improving soil structure and preventing erosion.

Temporary Cover Crop

This type of cover is established during part of the year, typically during the vine’s resting periods, such as in winter. Annual species are sown in the fall and allowed to grow during the winter and spring until they are mowed or incorporated into the soil before the growing season of the vines. This allows for the benefits of the cover crop without long-term competition with the vines. Legumes like clover or vetch are good options for this purpose.

Permanent Cover Crop

In this case, the cover crop is maintained year-round, providing continuous protection for the soil and consistently contributing to the improvement of fertility and soil structure. Its management involves periodic mowing to prevent excessive growth and competition with the vines. Grasses such as ryegrass or fescue are common choices, as they have good rooting, prevent erosion, and maintain a balance between growth and weed control.

Mixed Cover Crop

This variant combines different plant species to maximize benefits. For example, a mix of legumes (to provide nitrogen) and grasses (for their ability to structure the soil and control weeds) can be an efficient and sustainable option. The diversity of species also helps to increase biodiversity and the system’s resilience.

Alternate Zone Cover Crop

This technique involves maintaining the cover crop only in certain areas of the vineyard, such as one row of vines with cover and another without, or in a part of the plot. This allows for greater flexibility, as uncovered zones can be used for mechanization, while covered zones contribute to improving soil health and biodiversity.

Flowering Plant Cover Crop

An increasingly popular variant is planting cover crops that include flowering species, which attract pollinators and beneficial insects. This not only increases biodiversity but also helps reduce pests and promotes a natural balance in the vineyard. Examples of flowering species may include daisies, marigolds, or thyme.

Minimal Cultivation Cover Crop

This approach involves minimal intervention in the management of the cover crop, allowing for a thin layer of vegetation to remain that does not compete heavily with the vines but helps protect the soil. It is often based on low-growing plants that do not require frequent mowing.

In summary, the variants of cover crops can be adjusted to the specific needs of the vineyard and the local conditions. The selection of the appropriate species and cover type, whether permanent, temporary, or spontaneous, will depend on the goals, such as improving soil, retaining water, controlling weeds, or promoting biodiversity.

This agricultural technique goes beyond simple crop management, becoming a commitment to sustainability and natural balance, where each plant contributes its part to a greener and more productive future.

Goodbye for now, and see you soon.

La cubierta vegetal

La cubierta vegetal en el viñedo es una alianza entre la naturaleza y el cultivo, donde la vegetación protege el suelo, enriquece la tierra y fomenta la biodiversidad. Más que una técnica agrícola, es un compromiso con la sostenibilidad y el equilibrio ecológico.

DEFINICIÓN DE CUBIERTA VEGETAL EN EL VIÑEDO

La cubierta vegetal en el viñedo es una técnica agrícola que consiste en la siembra o el mantenimiento de plantas herbáceas, gramíneas o leguminosas entre las hileras de vides. Estas plantas forman una capa de vegetación que protege el suelo y aporta diversos beneficios, como la prevención de la erosión, la mejora de la fertilidad del suelo, la conservación de la humedad, el control de malas hierbas y el incremento de la biodiversidad.

La cubierta vegetal puede ser permanente o temporal, y puede gestionarse mediante siega o integración en el suelo.

EFECTOS POSITIVOS Y NEGATIVOS

Efectos positivos

La cubierta vegetal en el viñedo ofrece diversos efectos positivos, especialmente relacionados con la mejora del suelo y la sostenibilidad del cultivo.

Las plantas utilizadas como cubierta actúan como una protección natural contra la erosión, evitando que las lluvias y el viento degraden el suelo. Esto, a su vez, permite aumentar la fertilidad del terreno, ya que algunas especies, como las leguminosas, tienen la capacidad de fijar nitrógeno y aportar nutrientes.

La presencia de cubierta vegetal favorece la retención de agua, manteniendo el suelo húmedo durante períodos secos, lo cual resulta beneficioso en climas cálidos como el mediterráneo.

Otra ventaja importante es el incremento de la biodiversidad. La cubierta vegetal fomenta la presencia de insectos beneficiosos, como polinizadores y depredadores naturales de plagas, reduciendo la necesidad de pesticidas.

También ayuda a controlar las malas hierbas, ya que las plantas de la cubierta compiten con ellas por el espacio y los nutrientes. Al mismo tiempo, las raíces de estas plantas mejoran la estructura del suelo, evitando la compactación y favoreciendo una mejor infiltración de agua y aire, lo que contribuye a un suelo más saludable.

Efectos negativos

Sin embargo, la cubierta vegetal también puede tener efectos negativos si no se gestiona adecuadamente. Uno de los principales inconvenientes es la competencia que puede generar con las vides por el agua y los nutrientes, especialmente en zonas con escasez de recursos hídricos o suelos poco fértiles. Esto podría afectar el crecimiento de las cepas y la calidad de la uva.

Algunas especies de cubierta pueden convertirse en hospedadoras de plagas y enfermedades que afectan a las vides, aumentando los riesgos fitosanitarios. Es importante tener en cuenta que la gestión de la cubierta vegetal implica costos adicionales, como la siega y el control de su expansión, lo que supone un incremento en el tiempo y los recursos necesarios para mantener el cultivo.

En algunos viñedos, la presencia de cubierta puede dificultar el uso de maquinaria agrícola, lo que puede hacer menos eficiente la gestión del campo. En regiones húmedas, la cubierta vegetal puede incrementar la humedad alrededor de las cepas, favoreciendo el desarrollo de enfermedades fúngicas.

Finalmente, si no se eligen bien las especies o no se gestiona correctamente, algunas plantas pueden volverse invasoras o, por el contrario, dejar espacios donde crezcan malas hierbas no deseadas.

En conjunto, los efectos positivos de la cubierta vegetal superan a los negativos cuando se aplica con criterio y una buena gestión, pero estos riesgos pueden volverse importantes si no se tienen en cuenta las condiciones específicas del viñedo.

VARIANTES DE CUBIERTA VEGETAL EN EL VIÑEDO

Las opciones de cubierta vegetal en el viñedo dependen de las especies seleccionadas, los objetivos del viticultor y las condiciones ambientales del cultivo. A continuación, se describen algunas de las opciones más comunes:

Cubierta vegetal espontánea

Esta opción se basa en dejar que las plantas autóctonas o las malas hierbas naturales crezcan entre las hileras del viñedo. Es una práctica de bajo mantenimiento, ya que no es necesario sembrar ninguna especie en particular. Sin embargo, puede ser menos controlable en términos de las especies que predominan y puede requerir una gestión cuidadosa para evitar que las malas hierbas compitan en exceso con las vides.

Cubierta vegetal sembrada

En esta variante, se eligen y siembran especies específicas según los objetivos del cultivo, como la mejora de la fertilidad, la retención de agua o el control de plagas. Algunas especies habituales son las leguminosas, que ayudan a fijar nitrógeno, o las gramíneas, que son excelentes para mejorar la estructura del suelo y prevenir la erosión.

Cubierta vegetal temporal

Este tipo de cubierta se establece durante una parte del año, normalmente en períodos de reposo del viñedo, como en invierno. Las especies anuales se siembran en otoño y se dejan crecer durante el invierno y la primavera, hasta que se siegan o se integran en el suelo antes de la temporada de crecimiento de las vides. Esto permite obtener los beneficios de la cubierta vegetal sin generar competencia a largo plazo con las cepas. Las leguminosas como el trébol o la veza son buenas opciones para esta función.

Cubierta vegetal permanente

En este caso, la cubierta vegetal se mantiene durante todo el año, ofreciendo una protección continua del suelo y contribuyendo de manera sostenida a la mejora de la fertilidad y la estructura del terreno. Su gestión implica el segado periódico para evitar que crezca demasiado y compita con las cepas. Las gramíneas como el raigrás o la festuca son opciones frecuentes, ya que tienen un buen enraizamiento, previenen la erosión y mantienen el equilibrio entre crecimiento y control de malas hierbas.

Cubierta vegetal mixta

Esta variante combina diferentes especies de plantas para maximizar los beneficios. Por ejemplo, una mezcla de leguminosas (para aportar nitrógeno) y gramíneas (por su capacidad de estructurar el suelo y controlar las malas hierbas) puede ser una opción eficiente y sostenible. La diversidad de especies también ayuda a aumentar la biodiversidad y la resiliencia del sistema.

Cubierta vegetal en zonas alternas

Esta técnica consiste en mantener la cubierta vegetal solo en determinadas zonas del viñedo, como por ejemplo una hilera de vides sí y otra no, o en una parte de la parcela. Esto permite una mayor flexibilidad, ya que las zonas sin cubierta pueden facilitar la mecanización, mientras que las zonas con cubierta contribuyen a mejorar la salud del suelo y la biodiversidad.

Cubierta con plantas florales

Una variante cada vez más popular es la plantación de cubiertas vegetales que incluyen especies florales, que atraen polinizadores e insectos beneficiosos. Esto no solo aumenta la biodiversidad, sino que también ayuda a reducir las plagas y a promover un equilibrio natural en el viñedo. Algunos ejemplos de especies florales pueden incluir margaritas, caléndulas o tomillo.

Cubierta vegetal de cultivo mínimo

Este enfoque implica una mínima intervención en la gestión de la cubierta vegetal, permitiendo que se mantenga una fina capa de vegetación que no compita fuertemente con las cepas, pero que ayude a proteger el suelo. A menudo se basa en plantas de crecimiento bajo, que no requieren siegas frecuentes.

En resumen, las variantes de cubierta vegetal pueden ajustarse a las necesidades específicas del viñedo y a las condiciones locales. La selección de la especie adecuada y el tipo de cubierta, ya sea permanente, temporal o espontánea, dependerá de los objetivos, como la mejora del suelo, la retención de agua, el control de malas hierbas o la promoción de la biodiversidad.

Esta técnica agrícola trasciende la simple gestión del cultivo, convirtiéndose en un compromiso con la sostenibilidad y el equilibrio natural, donde cada planta aporta su grano de arena para un futuro más verde y productivo.

Adiós, y hasta pronto.

La coberta vegetal

La coberta vegetal a la vinya és una aliança entre natura i cultiu, on la vegetació protegeix el sòl, enriqueix la terra i fomenta la biodiversitat. Més que una tècnica agrícola, és un compromís amb la sostenibilitat i l’equilibri ecològic.

DEFINICIÓ DE COBERTA VEGETAL A LA VINYA

Quan parlem de la coberta vegetal a la vinya ens referim a la tècnica agrícola que consisteix en la plantació o el manteniment de plantes herbàcies, gramínies o lleguminoses entre les fileres de ceps. Aquestes plantes formen una capa de vegetació que protegeix el sòl i aporta diversos beneficis, com la prevenció de l’erosió, la millora de la fertilitat del sòl, la conservació de la humitat, el control de males herbes i l’increment de la biodiversitat.

La coberta vegetal pot ser permanent o temporal, i pot gestionar-se mitjançant sega o integració al sòl.

EFECTES POSITIUS I NEGATIUS

Efectes positius

La coberta vegetal a la vinya aporta diversos efectes positius, especialment relacionats amb la millora del sòl i la sostenibilitat del cultiu.

Les plantes que es fan servir com a coberta actuen com una protecció natural contra l’erosió, evitant que les pluges i el vent destrueixin el sòl. Això, alhora, permet augmentar la fertilitat del terreny, ja que algunes espècies, com les lleguminoses, tenen la capacitat de fixar nitrogen i aportar nutrients.

La presència de coberta vegetal afavoreix la retenció d’aigua, mantenint el sòl humit durant períodes secs, la qual cosa resulta beneficiós en climes càlids com el mediterrani.

Un altre avantatge important és l’increment de la biodiversitat. La coberta vegetal fomenta la presència d’insectes beneficiosos, com pol·linitzadors i depredadors naturals de plagues, reduint la necessitat de pesticides.

També ajuda a controlar les males herbes, ja que les plantes de la coberta competeixen amb elles per l’espai i els nutrients. Alhora, les arrels d’aquestes plantes milloren l’estructura del sòl, evitant la compactació i afavorint una millor infiltració d’aigua i aire, cosa que contribueix a un sòl més sa.

Efectes negatius

Tanmateix, la coberta vegetal també pot tenir efectes negatius si no es gestiona adequadament. Un dels principals inconvenients és la competència que pot generar amb les vinyes per l’aigua i els nutrients, especialment en zones amb escassetat de recursos hídrics o sòls poc fèrtils. Això podria afectar el creixement dels ceps i la qualitat del raïm.

Algunes espècies de coberta poden convertir-se en hostes de plagues i malalties que afecten les vinyes, augmentant els riscos fitosanitaris. Cal tenir en compte que la gestió de la coberta vegetal implica costos addicionals, com la sega i el control de la seva expansió, fet que suposa un increment en el temps i els recursos necessaris per mantenir el cultiu.

En algunes vinyes, la presència de coberta pot dificultar l’ús de maquinària agrícola, la qual cosa pot fer menys eficient la gestió del camp. En regions humides, la coberta vegetal pot incrementar la humitat al voltant dels ceps, afavorint el desenvolupament de malalties fúngiques.

Finalment, si no s’escullen bé les espècies o no es gestiona correctament, algunes plantes poden esdevenir invasores o, al contrari, deixar espais on creixin males herbes no desitjades.

En conjunt, els efectes positius de la coberta vegetal superen els negatius quan s’aplica amb criteri i amb una bona gestió, però aquests riscos poden esdevenir importants si no es tenen en compte les condicions específiques de la vinya.

VARIANTS DE COBERTA VEGETAL A LA VINYA

Les opcions de coberta vegetal a la vinya depenen de les espècies seleccionades, dels objectius del viticultor i de les condicions ambientals del cultiu. A continuació es descriuen algunes de les opcions més comunes:

Coberta vegetal espontània

Aquesta opció es basa en deixar que les plantes autòctones o les males herbes naturals creixin entre les fileres de la vinya. És una pràctica de baix manteniment, ja que no cal sembrar cap espècie en concret. No obstant això, pot ser menys controlable en termes de les espècies que predominen, i pot requerir una gestió acurada per evitar que les males herbes competeixin excessivament amb les vinyes.

Coberta vegetal sembrada

En aquesta variant, es trien i sembren espècies específiques segons els objectius del cultiu, com la millora de la fertilitat, la retenció d’aigua o el control de plagues. Algunes espècies habituals són les lleguminoses, que ajuden a fixar nitrogen, o les gramínies, que són excel·lents per millorar l’estructura del sòl i prevenir l’erosió.

Coberta vegetal temporal

Aquest tipus de coberta s’estableix durant una part de l’any, normalment en períodes de repòs de la vinya, com a l’hivern. Les espècies anuals es sembren a la tardor i es deixen créixer durant l’hivern i la primavera, fins que es sega o es integra al sòl abans de la temporada de creixement de les vinyes. Això permet obtenir els beneficis de la coberta vegetal sense una competència a llarg termini amb els ceps. Les lleguminoses com el trèvol o la veça són bones opcions per aquesta funció.

Coberta vegetal permanent

En aquest cas, la coberta vegetal es manté durant tot l’any, oferint una protecció contínua del sòl i contribuint de manera sostinguda a la millora de la fertilitat i estructura del terreny. La seva gestió implica la sega periòdica per evitar que creixi massa i competeixi amb els ceps. Les gramínies com el raigràs o la festuca són opcions freqüents, ja que tenen un bon arrelament, prevenen l’erosió i mantenen l’equilibri entre creixement i control de males herbes.

Coberta vegetal mixta

Aquesta variant combina diferents espècies de plantes per maximitzar els beneficis. Per exemple, una barreja de lleguminoses (per aportar nitrogen) i gramínies (per la seva capacitat d’estructurar el sòl i controlar les males herbes) pot ser una opció eficient i sostenible. La diversitat d’espècies també ajuda a augmentar la biodiversitat i la resiliència del sistema.

Coberta vegetal en zones alternes

Aquesta tècnica consisteix a mantenir la coberta vegetal només en determinades zones de la vinya, com per exemple una filera de vinyes sí i una no, o en una part de la parcel·la. Això permet una major flexibilitat, ja que les zones sense coberta poden servir per a la mecanització, mentre que les zones amb coberta contribueixen a millorar la salut del sòl i la biodiversitat.

Coberta amb plantes florals

Una variant cada cop més popular és la plantació de cobertes vegetals que inclouen espècies florals, que atrauen pol·linitzadors i insectes beneficiosos. Això no només augmenta la biodiversitat, sinó que també ajuda a reduir les plagues i a promoure un equilibri natural a la vinya. Els exemples d’espècies florals poden incloure margarides, calèndules o farigola.

Coberta vegetal de cultiu mínim

Aquest enfocament implica una mínima intervenció en la gestió de la coberta vegetal, permetent que es mantingui una fina capa de vegetació que no competeixi fortament amb els ceps, però que ajudi a protegir el sòl. Sovint es basa en plantes de creixement baix, que no requereixen sega freqüent.

En resum, les variants de coberta vegetal poden ajustar-se a les necessitats específiques de la vinya i a les condicions locals. La selecció de l’espècie adequada i el tipus de coberta, ja sigui permanent, temporal o espontània, dependrà dels objectius, com la millora del sòl, la retenció d’aigua, el control de males herbes o la promoció de la biodiversitat.

Aquesta tècnica agrícola transcendeix la simple gestió del cultiu, convertint-se en un compromís amb la sostenibilitat i l’equilibri natural, on cada planta aporta el seu gra de sorra per a un futur més verd i productiu.

A reveure, i fins ben aviat.

Corpinnat

Si et deixes endur per la simplicitat d’un bon glop, descobriràs les delícies sensorials que et poden oferir els vins Corpinnat. Un món de vins escumosos fascinants que et convida a explorar la rica tradició vinícola del Penedès.

Anem a descobrir aquests escumosos únics i els cellers que treballen amb passió i dedicació per crear productes excepcionals, reflectint el terroir i la profunda història vinícola d’aquesta regió.

QUÈ ÉS CORPINNAT?

Corpinnat és una marca col·lectiva de la Unió Europea creada per l’Associació de Viticultors i Elaboradors Corpinnat que es va establir l’any 2018 per a vins escumosos elaborats a la regió del Penedès, a Catalunya.

Aquesta designació va ser creada per un grup de cellers amb l’objectiu de diferenciar-se dins del món del cava i establir estàndards més estrictes de producció.

Els productors que van formar part d’aquesta iniciativa van voler establir un segell distintiu que reflectís els seus estàndards i compromisos amb la qualitat.

QUÈ VOL DIR CORPINNAT?

La paraula la composen dos conceptes:

COR: el bressol on fa més de 130 anys van començar a bategar els primers vins escumosos de l’estat espanyol.
PINNAT: prové de l’arrel etimològica pinnae que fa referència a l’origen del topònim Penedès, documentat al segle X com a Penetense. Aquest adjectiu llatí deriva de pinna, que significa penyal o roca i que aplicat al Penedès equival a territori rocallós.

QUI SÓN?

Els cellers fundadors de Corpinnat són:

Gramona, Llopart, Nadal, Sabaté i Coca, Recaredo i Torelló.

Progressivament hi van haver noves incorporacions de cellers:

Huguet de Can Feixes, Júlia Benet, Mas Candí, Can Descregut, Pardas i Bufadors.

La informació sobre els cellers que integren Corpinnat pot variar amb el temps, ja que nous productors poden unir-se.

CONDICIONS D’ACCÉS

El plec de condicions inicial consensuat advocava per dues premisses bàsiques: territori i vinificació, en l’elaboració d’escumosos de qualitat fets a partir del mètode champenoise o tradicional (a partir d’un vi base el qual es fa una segona fermentació a l’ampolla).

Territori

Corpinnat és obert a tots els cellers elaboradors de vi escumós situats en una demarcació territorial específica, que engloba 46 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia i el Baix Llobregat. La demarcació es defineix segons criteris geogràfics, geològics, climàtics i socials, abastant una àrea de 22.966 hectàrees de vinya situada entre la depressió prelitoral del Penedès i les serres adjacents.

Vinificació

Només pot ostentar la designació Corpinnat el vi escumós que compleixi amb un reglament d’ús intern (no aprovat per cap organisme públic), estipulant criteris com la collita manual, l’ús de raïm ecològic certificat, la utilització de varietats històriques (amb una atenció especial a les autòctones), la vinificació íntegra a la propietat, les criances superiors a divuit mesos i l’establiment d’un preu mínim garantit al viticultor amb un increment progressiu.

PER QUÈ VA SORGIR CORPINNAT?

Corpinnat va sorgir com una resposta a la demanda creixent d’una certa categoria de cava de qualitat superior i amb la voluntat de diferenciar-se dins del mercat dels vins escumosos.

Les raons més importants per les quals va sorgir Corpinnat serien:

Diferenciació de qualitat. Els cellers que van formar part inicialment de Corpinnat van voler establir-se com a referència de qualitat dins del món dels vins escumosos. Creien que era essencial diferenciar-se dins del mercat del cava i posicionar-se com a productors de caves de la màxima qualitat.

Estàndards més estrictes. Un dels principals motius de la creació de Corpinnat va ser establir estàndards més estrictes de producció en comparació amb la normativa genèrica de la DO Cava. Aquests estàndards més alts estaven destinats a assegurar la producció de vins escumosos d’excel·lència.

Territori i identitat. Corpinnat es concentra específicament a la regió del Penedès, una àrea vitivinícola destacada a Catalunya. Aquesta decisió reflecteix un fort vincle amb el territori i la identitat local, i busca promoure les característiques úniques dels vins que provenen d’aquesta zona.

Compromís amb la tradició. Molts dels cellers participants en Corpinnat tenen una llarga tradició en la producció de vins i caves. La denominació busca mantenir i promoure les pràctiques tradicionals, com ara l’ús del mètode tradicional per a la producció d’escumosos.

Transparència i autenticitat. Corpinnat destaca pel seu compromís amb la transparència i l’autenticitat en la producció de vins. Això es tradueix en pràctiques com la indicació geogràfica precisa dels raïms i altres detalls en les etiquetes dels seus productes.

Participació activa dels productors. La creació de Corpinnat va ser impulsada per un grup de cellers que comparteixen valors comuns i una visió de producció de caves d’alta qualitat. Aquesta participació activa dels productors va ser fonamental en el desenvolupament i la promoció de la nova denominació.

COMPROMESOS AMB…

… l’origen

El territori del Corpinnat es presenta com el bressol d’excepcionals vins escumosos a la històrica regió vitivinícola del Penedès, dins la província de Barcelona. Les condicions climàtiques, la riquesa del sòl i el paisatge singular, juntament amb una llarga experiència en el cultiu de la vinya, converteixen aquest enclavament en un lloc amb unes condicions optimes per a la producció de vins, que destaquen per la seva personalitat única.

… la sostenibilitat

Mitjançant la selecció manual de raïm d’origen ecològic certificat, principalment de les varietats històriques del Penedès, Corpinnat avança decididament cap a la sostenibilitat del territori i el respecte pel paisatge. El seu compromís es distingeix per un profund respecte envers les varietats autòctones, contribuint a preservar la riquesa vitivinícola de la regió.

… el viticultor

La implicació dels cellers Corpinnat en la viticultura sostenible i la preservació del paisatge, acompanyada de la valorització del paper essencial del viticultor, es manifesta a través de l’ús de raïm procedent de les seves pròpies collites o de col·laboracions a llarg termini amb viticultors, tot amb la garantia d’un preu mínim garantit.

… el procés d’elaboració

Els vins escumosos Corpinnat es produeixen amb raïms vinificats exclusivament a la pròpia propietat, posant en relleu l’art del cellerer i assegurant un estil i una qualitat constants des de l’origen. Aquests escumosos s’elaboren mitjançant el mètode tradicional o mètode champenoise. Aquest procediment implica una segona fermentació a la pròpia ampolla, un aspecte que sol ser característic dels vins escumosos de primera qualitat.

… la qualitat

Les condicions climàtiques, la qualitat del sòl i les varietats tradicionals que defineixen el territori Corpinnat atorguen als seus vins escumosos una capacitat de criança en ampolla que sempre supera els 18 mesos, servin com a testimoni del compromís dels cellers Corpinnat amb els llargs períodes de criança, demostrant així la seva dedicació excepcional a la qualitat i l’elegància.

… l’autoexigència

Els cellers Corpinnat incorporen principis d’autoexigència en cada fase de la cadena dels seus productes i demostren el compliment dels rigorosos requisits establerts pel Reglament d’Ús de la Marca mitjançant unes auditories anuals externes.

Corpinnat, amb la seva essència profundament arrelada a la història vinícola del Penedès, s’erigeix com un testimoni del seu compromís amb la qualitat, l’autenticitat i la tradició. Es revela en cada glop la meticulositat dels seus cellers en la creació de vins escumosos excepcionals, tot desvetllant aromes subtils i notes refinades que parlen de l’extraordinària riquesa del terroir català.

A reveure, i fins ben aviat.