The Wine Cathedrals of Catalonia

When we speak of “wine cathedrals”, we are not referring to poetic metaphors about wine, but to real buildings that combine functionality, monumental architecture, and a deep connection to the culture of the land. These constructions, erected mostly in the early 20th century, are true architectural temples of the Catalan winegrowing landscape.

They are not only a testament to the social and economic importance of vineyards and wine, but also an extraordinary example of rural Modernisme and industrial architecture applied to the countryside.

ORIGIN OF THE CONCEPT: WHAT ARE THE WINE CATHEDRALS?

The term “wine cathedral” was coined by the poet and journalist Àngel Guimerà, and later popularised by the historian and art critic Alexandre Cirici i Pellicer, to describe the monumental cooperative wineries that emerged in Catalonia at the beginning of the 20th century.

These constructions were not only spaces for the production and storage of wine, but also symbols of progress, agricultural modernisation, and the strength of rural cooperativism. The grand aesthetics of the buildings—with parabolic arches, high-pitched roofs, stained glass windows, and remarkable structural beauty—evoked religious architecture, hence the nickname “cathedrals”.

HISTORICAL CONTEXT: MODERNISME, COOPERATIVISM, AND AGRICULTURAL RECONSTRUCTION

The wine cathedrals were born in a context of crisis and transformation. At the end of the 19th century, phylloxera had devastated Catalonia’s vineyards, and the sector needed to be rebuilt. At the same time, the rise of cooperativism—driven by institutions such as the Institut Agrícola Català de Sant Isidre or the Mancomunitat de Catalunya—encouraged the creation of agricultural cooperatives that brought together small winegrowers to produce and market wine collectively.

Catalan Modernisme, in full bloom in the cities, found a monumental and practical application in the rural world through architects such as Cèsar Martinell, a disciple of Gaudí, who was responsible for many of these wineries. Using materials such as brick, iron and concrete, and a design that was both functional and rich in symbolism, Martinell created buildings that were both beautiful and efficient.

ARCHITECTURAL FEATURES

The wine cathedrals combine elements of Modernisme, Noucentisme, and Rationalism, always with a strong adaptation to oenological requirements. Among their most notable features are:

Parabolic arches: used to support the weight of the vats and improve ventilation. Martinell adapted Gaudí’s techniques to the rural world, such as the catenary arch, but with a practical and economic purpose.

Exposed brickwork: aesthetic, economical, and practical for construction.
Large windows and stained glass: provided natural light and enhanced the dignity of the space.
Functional layout: designed to facilitate agricultural work and improve the efficiency of the winemaking process.
Decorative elements: glazed ceramic, cooperative crests, reliefs, etc. The ceramic decorations in the wineries often include agricultural symbols, references to wine, and the emblems of towns or cooperatives.

These wineries were true works of engineering and art, demonstrating that the rural world could also be pioneering and innovative.

SOME EMBLEMATIC EXAMPLES

Catalonia is home to nearly 50 modernist or noucentist wineries considered “wine cathedrals”, of which around thirty can still be visited or retain their original structure. Most are the work of Cèsar Martinell and are mainly located in the counties of Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Penedès, and Segrià.

Celler Cooperatiu de Gandesa (the cooperative winery of Gandesa, Terra Alta): Built between 1919 and 1920 by Cèsar Martinell, it is one of the most iconic examples. Declared a Cultural Asset of National Interest, it combines functionality and elegance with a masterful use of arches and brickwork.
Celler de Nulles (the cooperative winery of Nulles, Alt Camp): Also designed by Martinell and inaugurated in 1920, it stands out for its symmetrical beauty and the use of stained glass and ceramics. Still in operation today (under the Adernats brand), it is open to visitors and offers high-quality wine tourism.
Celler del Pinell de Brai (the cooperative winery of Pinell de Brai, Terra Alta): With a spectacular ceramic façade by Xavier Nogués and designed by Martinell, it is considered one of the jewels of rural modernism. Visitors can tour the facilities and taste local wines.
Celler Cooperatiu de Falset (the cooperative winery of Falset, Priorat): Founded in 1917, it exemplifies cooperative winemaking in steep, old-vine terrain. In addition to wine, it also produces olive oil with a designation of origin.

Below is a selection of the main Wine Cathedrals of Catalonia, highlighting the architect, year of construction, current state, and location. This list includes iconic buildings that exemplify Modernist and Noucentist architecture as applied to Catalan cooperative wineries.

Selected List of Wine Cathedrals in Catalonia

Winery name	Town	County	Architect	Year	Current state
Celler Cooperatiu de Gandesa	Gandesa	Terra Alta	Cèsar Martinell	1920	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu del Pinell de Brai	El Pinell de Brai	Terra Alta	Cèsar Martinell	1922	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Nulles	Nulles	Alt Camp	Cèsar Martinell	1917	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Falset	Falset	Priorat	Cèsar Martinell	1919	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant	Cornudella de Montsant	Priorat	Cèsar Martinell	1919	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt	Rocafort de Queralt	Conca de Barberà	Cèsar Martinell	1918	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí	L’Espluga de Francolí	Conca de Barberà	Pere Domènech i Roura	1913	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Sarral	Sarral	Conca de Barberà	Pere Domènech i Roura	1919	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Vila-rodona	Vila-rodona	Alt Camp	Cèsar Martinell	1919	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès	Sant Cugat del Vallès	Vallès Occidental	Cèsar Martinell	1921	Converted into a museum
Celler Cooperatiu de Rubí	Rubí	Vallès Occidental	Cèsar Martinell	1920	Open to visitors by appointment
Celler Cooperatiu de Juneda	Juneda	Garrigues	Cèsar Martinell	1921	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Sant Jaume de Domenys	Sant Jaume de Domenys	Baix Penedès	Cèsar Martinell	1917	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès	Vilafranca del Penedès	Alt Penedès	Pere Domènech i Roura	1919	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de l’Arboç	L’Arboç	Baix Penedès	Pere Domènech i Roura	1919	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Montblanc	Montblanc	Conca de Barberà	Cèsar Martinell	1919	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Cabra del Camp	Cabra del Camp	Alt Camp	Cèsar Martinell	1920	Active and open to visitors
Celler Cooperatiu de Vallfogona de Riucorb	Vallfogona de Riucorb	Conca de Barberà	Cèsar Martinell	1920	Active and open to visitors

This selection represents a significant sample of the wine cathedrals of Catalonia, notable for their architecture and historical importance. Many of these wineries offer guided tours, wine tastings, and cultural activities, allowing visitors to experience Catalonia’s wine heritage firsthand.

SOCIAL AND ECONOMIC FUNCTION

These cathedrals not only transformed rural architecture, but also changed the lives of farmers. Cooperativism allowed small producers to join forces, obtain better marketing conditions, and be more resilient in times of crisis.

The wineries were spaces for gathering, discussion, and identity. They held a symbolic function: the village found its reflection there, the countryside gained dignity, and the farming community ceased to be invisible.

FROM NEGLECT TO HERITAGE RECOVERY

With the mechanisation of agriculture and the globalisation of the wine market, many of these buildings fell into disuse during the second half of the 20th century. Some were abandoned or repurposed for other uses.

Fortunately, over the past few decades, there has been a process of revaluing this unique heritage. Organisations such as the Fundació Cèsar Martinell, the Consell Comarcal de la Terra Alta, or Turisme de la DO Tarragona work to recover, preserve, and promote these architectural gems.

Many wineries have been restored, resumed their winemaking activity, or opened to the public with proposals involving wine tourism, museum interpretation, and cultural activities.

The wine cathedrals are much more than wineries: they are symbols of a time of rural renaissance, of collective pride, and of a commitment to beauty and functionality. Visiting them means retracing a fundamental part of Catalonia’s wine history, but also offers an opportunity to reconsider the role of culture, territory, and collaboration in the world of wine.

These buildings speak to us of a proud past, an active present, and a future that can still draw from this heritage to build sustainable, rooted, and uniquely identifiable winemaking projects. The wine cathedrals are, ultimately, a bridge between tradition and innovation, between landscape and soul.

Goodbye for now, and see you soon.

Las Catedrales del Vino en Catalunya

Cuando hablamos de “catedrales del vino”, no nos referimos a metáforas poéticas sobre el vino, sino a edificaciones reales que combinan funcionalidad, arquitectura monumental y una profunda vinculación con la cultura del territorio. Estas construcciones, erigidas mayoritariamente a principios del siglo XX, son auténticos templos arquitectónicos del paisaje vitivinícola catalán.

No solo son testimonio de la importancia social y económica del viñedo y el vino, sino que también constituyen una muestra extraordinaria de modernismo rural y de arquitectura industrial aplicada al ámbito agrícola.

ORIGEN DEL CONCEPTO: ¿QUÉ SON LAS CATEDRALES DEL VINO?

El término “catedral del vino” fue acuñado por el poeta y periodista Àngel Guimerà, y posteriormente popularizado por el historiador y crítico de arte Alexandre Cirici i Pellicer, para describir las bodegas cooperativas monumentales que surgieron a principios del siglo XX en Catalunya.

Estas construcciones no solo eran espacios de producción y almacenamiento del vino, sino que simbolizaban el progreso, la modernización agraria y la fuerza del cooperativismo rural. La estética grandiosa de los edificios, con arcos parabólicos, cubiertas elevadas, vitrales y una notable belleza estructural, recordaba a la arquitectura religiosa, de ahí el apodo de “catedrales”.

CONTEXTO HISTÓRICO: MODERNISMO, COOPERATIVISMO Y RECONSTRUCCIÓN AGRARIA

Las catedrales del vino nacieron en un contexto de crisis y transformación. A finales del siglo XIX, la filoxera había devastado los viñedos catalanes, y era necesario reconstruir el sector. Paralelamente, el auge del cooperativismo impulsado por instituciones como el Institut Agrícola Català de Sant Isidre o la Mancomunitat de Catalunya fomentó la creación de cooperativas agrícolas que agrupaban a pequeños viticultores para elaborar y comercializar conjuntamente el vino.

El modernismo catalán, en plena efervescencia en las ciudades, encontró una aplicación práctica y monumental en el mundo rural a través de arquitectos como Cèsar Martinell, discípulo de Gaudí, que fue responsable de muchas de estas bodegas. Con materiales como el ladrillo, el hierro y el hormigón, y un diseño funcional pero cargado de simbolismo, Martinell creó edificios bellos y eficientes.

CARACTERÍSTICAS ARQUITECTÓNICAS

Las catedrales del vino combinan elementos modernistas, novecentistas y racionalistas, aunque siempre con una fuerte adaptación a las necesidades enológicas. Entre sus características destacadas encontramos:

Arcos parabólicos: utilizados para resistir el peso de las tinas y mejorar la ventilación. Martinell adaptó técnicas de Gaudí al mundo rural, como el arco catenario, pero con una finalidad práctica y económica.

Ladrillo visto: estético, económico y práctico para la construcción.
Grandes ventanales y vitrales: aportaban luz natural y dignificaban el espacio.
Distribución funcional: pensada para facilitar el trabajo agrícola y la eficiencia del proceso de elaboración.
Elementos decorativos: cerámica vidriada, escudos cooperativos, relieves, etc. Las decoraciones en cerámica de las bodegas suelen incorporar símbolos agrícolas, alusiones al vino y escudos de los pueblos o cooperativas.

Estas bodegas eran verdaderas obras de ingeniería y de arte, que demostraban que el mundo rural también podía ser pionero e innovador.

ALGUNOS EJEMPLOS EMBLEMÁTICOS

En Catalunya hay cerca de 50 bodegas modernistas o novecentistas consideradas “catedrales del vino”, de las cuales una treintena aún se pueden visitar o conservan su estructura original. La mayoría son obra de Cèsar Martinell y se encuentran repartidas principalmente entre las comarcas del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, el Penedès y el Segrià.

Celler Cooperatiu de Gandesa (Terra Alta): Construida entre 1919 y 1920 por Cèsar Martinell, es uno de los ejemplos más emblemáticos. Declarada Bien Cultural de Interés Nacional, combina funcionalidad y elegancia con un uso magistral de los arcos y del ladrillo.
Celler Cooperatiu de Nulles (Alt Camp): También de Martinell, inaugurada en 1920, destaca por su belleza simétrica y el uso de vitrales y cerámica. Aún hoy en pleno funcionamiento (bajo la marca Adernats), es visitable y ofrece enoturismo de calidad.
Celler Cooperatiu del Pinell de Brai (Terra Alta): Con una espectacular fachada de cerámica de Xavier Nogués y obra de Martinell, está considerada una de las joyas del modernismo rural. Se pueden visitar las instalaciones y degustar vinos locales.
Celler Cooperatiu de Falset (Priorat): Fundada en 1917, es un ejemplo del cooperativismo en tierras abruptas y de viñas viejas. Además del vino, elaboran aceite de oliva con denominación de origen.

A continuación, te presento una selección de las principales Catedrales del Vino de Catalunya, destacando su ubicación, su arquitecto, el año de construcción y el estado actual. Esta lista incluye edificios emblemáticos que ejemplifican la arquitectura modernista y novecentista aplicada a las bodegas cooperativas catalanas.

Lista destacada de Catedrales del Vino en Catalunya

Nombre de la bodega	Población	Comarca	Arquitecto	Año	Estado Actual
Celler Cooperatiu de Gandesa	Gandesa	Terra Alta	Cèsar Martinell	1920	Activo y visitable
Celler Cooperatiu del Pinell de Brai	El Pinell de Brai	Terra Alta	Cèsar Martinell	1922	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Nulles	Nulles	Alt Camp	Cèsar Martinell	1917	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Falset	Falset	Priorat	Cèsar Martinell	1919	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant	Cornudella de Montsant	Priorat	Cèsar Martinell	1919	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt	Rocafort de Queralt	Conca de Barberà	Cèsar Martinell	1918	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí	L’Espluga de Francolí	Conca de Barberà	Pere Domènech i Roura	1913	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Sarral	Sarral	Conca de Barberà	Pere Domènech i Roura	1919	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Vila-rodona	Vila-rodona	Alt Camp	Cèsar Martinell	1919	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès	Sant Cugat del Vallès	Vallès Occidental	Cèsar Martinell	1921	Transformado en museo
Celler Cooperatiu de Rubí	Rubí	Vallès Occidental	Cèsar Martinell	1920	Visitable con cita previa
Celler Cooperatiu de Juneda	Juneda	Garrigues	Cèsar Martinell	1921	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Sant Jaume de Domenys	Sant Jaume de Domenys	Baix Penedès	Cèsar Martinell	1917	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès	Vilafranca del Penedès	Alt Penedès	Pere Domènech i Roura	1919	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de l’Arboç	L’Arboç	Baix Penedès	Pere Domènech i Roura	1919	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Montblanc	Montblanc	Conca de Barberà	Cèsar Martinell	1919	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Cabra del Camp	Cabra del Camp	Alt Camp	Cèsar Martinell	1920	Activo y visitable
Celler Cooperatiu de Vallfogona de Riucorb	Vallfogona de Riucorb	Conca de Barberà	Cèsar Martinell	1920	Activo y visitable

Esta selección representa una muestra significativa de las catedrales del vino en Catalunya, destacando por su arquitectura y su importancia histórica. Muchas de estas bodegas ofrecen visitas guiadas, catas de vinos y actividades culturales, permitiendo a los visitantes conocer de primera mano el patrimonio vinícola catalán.

FUNCIÓN SOCIAL Y ECONÓMICA

Estas catedrales no solo transformaron la arquitectura rural, sino que cambiaron la vida de los campesinos. El cooperativismo permitió a los pequeños productores unir esfuerzos, obtener mejores condiciones de comercialización y resistir mejor las crisis.

Las bodegas eran espacios de encuentro, debate e identidad. Tenían una función simbólica: el pueblo se reconocía en ellas, el campo se dignificaba y el campesinado dejaba de ser invisible.

DEL OLVIDO A LA RECUPERACIÓN PATRIMONIAL

Con la mecanización del campo y la globalización del mercado del vino, muchos de estos edificios cayeron en desuso durante la segunda mitad del siglo XX. Algunos quedaron abandonados o se transformaron para otros usos.

Afortunadamente, desde hace algunas décadas, existe un proceso de revalorización de este patrimonio único. Entidades como la Fundació Cèsar Martinell, el Consell Comarcal de la Terra Alta o Turisme de la DO Tarragona trabajan para recuperar, preservar y promocionar estas joyas arquitectónicas.

Muchas bodegas han sido restauradas, han retomado la actividad vitivinícola o se han abierto al público con propuestas de enoturismo, musealización y actividades culturales.

Las catedrales del vino son mucho más que bodegas: son símbolos de una época de renacimiento rural, de orgullo colectivo y de apuesta por la belleza y la funcionalidad. Visitarlas es recorrer una parte fundamental de la historia vinícola catalana, pero también una oportunidad para repensar el papel de la cultura, el territorio y la colaboración en el mundo del vino.

Estos edificios nos hablan de un pasado orgulloso, de un presente activo y de un futuro que aún puede nutrirse de esta herencia para construir proyectos vitivinícolas sostenibles, arraigados y con identidad propia. Las catedrales del vino son, en definitiva, un puente entre la tradición y la innovación, entre el paisaje y el alma.

Adiós, y hasta pronto.

Les Catedrals del Vi a Catalunya

Quan parlem de “catedrals del vi”, no ens referim a metàfores poètiques sobre el vi, sinó a edificis reals que combinen funcionalitat, arquitectura monumental i un profund arrelament a la cultura del territori. Aquestes construccions, erigides majoritàriament a principis del segle XX, són autèntics temples arquitectònics del paisatge vitivinícola català.

No només són testimonis de la importància social i econòmica de la vinya i el vi, sinó que també constitueixen una mostra extraordinària de modernisme rural i d’arquitectura industrial aplicada al camp.

ORIGEN DEL CONCEPTE: QUÈ SÓN LES CATEDRALS DEL VI?

El terme “catedral del vi” va ser encunyat pel poeta i periodista Àngel Guimerà, i posteriorment popularitzat per l’historiador i crític d’art Alexandre Cirici i Pellicer, per descriure els cellers cooperatius monumentals que van aparèixer a principis del segle XX a Catalunya.

Aquestes construccions no només eren espais de producció i emmagatzematge del vi, sinó que simbolitzaven el progrés, la modernització agrària i la força del cooperativisme rural. L’estètica grandiosa dels edificis, amb arcs parabòlics, teulades altes, vitralls i una notable bellesa estructural, recordava a l’arquitectura religiosa, d’aquí el sobrenom de “catedrals”.

CONTEXT HISTÒRIC: MODERNISME, COOPERATIVISME I RECONSTRUCCIÓ AGRÀRIA

Les catedrals del vi van néixer en un context de crisi i transformació. A finals del segle XIX, la fil·loxera havia devastat les vinyes catalanes, i calia reconstruir el sector. En paral·lel, l’auge del cooperativisme impulsat per institucions com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre o la Mancomunitat de Catalunya va fomentar la creació de cooperatives agrícoles que agrupaven petits viticultors per elaborar i comercialitzar conjuntament el vi.

El modernisme català, en plena efervescència a les ciutats, va trobar una aplicació pràctica i monumental al món rural a través d’arquitectes com Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, que va ser responsable de molts d’aquests cellers. Amb materials com el maó, el ferro i el formigó, i un disseny funcional però carregat de simbolisme, Martinell va crear edificis bells i eficients.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

Les catedrals del vi combinen elements modernistes, noucentistes i racionalistes, però sempre amb una forta adaptació a les necessitats enològiques. Entre les seves característiques destacades trobem:

Arcs parabòlics: utilitzats per resistir el pes de les tines i millorar la ventilació. Martinell va adaptar tècniques de Gaudí al món rural, com l’arc catenari, però amb una finalitat pràctica i econòmica.

Maó vist: estètic, econòmic i pràctic per a la construcció.
Grans finestrals i vitralls: aportaven llum natural i dignificaven l’espai.
Distribució funcional: pensada per facilitar el treball agrícola i l’eficiència del procés d’elaboració.
Elements decoratius: ceràmica vidriada, escuts cooperatius, relleus, etc. Les decoracions en ceràmica dels cellers solen incorporar símbols agrícoles, al·lusions al vi, i escuts dels pobles o cooperatives.

Aquests cellers eren veritables obres d’enginyeria i d’art, que demostraven que el món rural també podia ser capdavanter i innovador.

ALGUNS EXEMPLES EMBLEMÀTICS

A Catalunya hi ha prop de 50 cellers modernistes o noucentistes considerats “catedrals del vi”, dels quals una trentena encara es poden visitar o conserven la seva estructura original. La majoria són obra de Cèsar Martinell, i es troben repartits sobretot entre les comarques del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, el Penedès i el Segrià.

Celler Cooperatiu de Gandesa (Terra Alta): Construït entre 1919 i 1920 per Cèsar Martinell, és un dels exemples més emblemàtics. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, combina funcionalitat i elegància amb un ús magistral dels arcs i del maó.
Celler de Nulles (Alt Camp): També de Martinell, inaugurat el 1920, destaca per la seva bellesa simètrica i l’ús de vitralls i ceràmica. Encara avui en ple funcionament (amb Adernats com a marca), és visitable i ofereix enoturisme de qualitat.
Celler del Pinell de Brai (Terra Alta): Amb una espectacular façana de ceràmica de Xavier Nogués i obra de Martinell, és considerat una de les joies del modernisme rural. S’hi poden visitar les instal·lacions i degustar vins locals.
Celler Cooperatiu de Falset (Priorat): Fundat el 1917, és exemple del cooperativisme en terres abruptes i vinyes velles. A més del vi, hi elaboren oli d’oliva amb denominació d’origen.

A continuació, et presento una selecció de les principals Catedrals del Vi de Catalunya, destacant-ne l’arquitecte, l’any de construcció, l’estat actual i la seva ubicació. Aquesta llista inclou edificis emblemàtics que exemplifiquen l’arquitectura modernista i noucentista aplicada als cellers cooperatius catalans.

Llista destacada de Catedrals del Vi a Catalunya

Nom del celler	Població	Comarca	Arquitecte	Any	Estat Actual
Celler Cooperatiu de Gandesa	Gandesa	Terra Alta	Cèsar Martinell	1920	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu del Pinell de Brai	El Pinell de Brai	Terra Alta	Cèsar Martinell	1922	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Nulles	Nulles	Alt Camp	Cèsar Martinell	1917	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Falset	Falset	Priorat	Cèsar Martinell	1919	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant	Cornudella de Montsant	Priorat	Cèsar Martinell	1919	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt	Rocafort de Queralt	Conca de Barberà	Cèsar Martinell	1918	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí	L’Espluga de Francolí	Conca de Barberà	Pere Domènech i Roura	1913	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Sarral	Sarral	Conca de Barberà	Pere Domènech i Roura	1919	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Vila-rodona	Vila-rodona	Alt Camp	Cèsar Martinell	1919	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès	Sant Cugat del Vallès	Vallès Occidental	Cèsar Martinell	1921	Convertit en museu
Celler Cooperatiu de Rubí	Rubí	Vallès Occidental	Cèsar Martinell	1920	Visitable amb cita prèvia
Celler Cooperatiu de Juneda	Juneda	Garrigues	Cèsar Martinell	1921	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Sant Jaume de Domenys	Sant Jaume de Domenys	Baix Penedès	Cèsar Martinell	1917	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès	Vilafranca del Penedès	Alt Penedès	Pere Domènech i Roura	1919	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de l’Arboç	L’Arboç	Baix Penedès	Pere Domènech i Roura	1919	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Montblanc	Montblanc	Conca de Barberà	Cèsar Martinell	1919	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Cabra del Camp	Cabra del Camp	Alt Camp	Cèsar Martinell	1920	Actiu i visitable
Celler Cooperatiu de Vallfogona de Riucorb	Vallfogona de Riucorb	Conca de Barberà	Cèsar Martinell	1920	Actiu i visitable

Aquesta selecció representa una mostra significativa de les catedrals del vi a Catalunya, destacant per la seva arquitectura i importància històrica. Molts d’aquests cellers ofereixen visites guiades, tastos de vins i activitats culturals, permetent als visitants conèixer de primera mà el patrimoni vinícola català.

FUNCIÓ SOCIAL I ECONÒMICA

Aquestes catedrals no només van transformar l’arquitectura rural, sinó que van canviar la vida dels pagesos. El cooperativisme va permetre als petits productors unir esforços, obtenir millors condicions de comercialització i resistir millor les crisis.

Els cellers eren espais de trobada, debat i identitat. Tenien una funció simbòlica: el poble s’hi reconeixia, el camp s’hi dignificava, i la pagesia deixava de ser invisible.

DE L’OBLIT A LA RECUPERACIÓ PATRIMONIAL

Amb la mecanització del camp i la globalització del mercat del vi, molts d’aquests edificis van caure en desús durant la segona meitat del segle XX. Alguns van quedar abandonats o es van transformar per a altres usos.

Afortunadament, des de fa unes dècades, hi ha un procés de revalorització d’aquest patrimoni únic. Entitats com la Fundació Cèsar Martinell, el Consell Comarcal de la Terra Alta o Turisme de la DO Tarragona treballen per recuperar, preservar i promocionar aquestes joies arquitectòniques.

Molts cellers han estat restaurats, han reprès l’activitat vitivinícola o s’han obert al públic amb propostes d’enoturisme, museïtzació i activitats culturals.

Les catedrals del vi són molt més que cellers: són símbols d’una època de renaixement rural, d’orgull col·lectiu i d’aposta per la bellesa i la funcionalitat. Visitar-les és recórrer una part fonamental de la història vinícola catalana, però també una oportunitat per repensar el paper de la cultura, el territori i la col·laboració al món del vi.

Aquests edificis ens parlen d’un passat orgullós, d’un present actiu i d’un futur que encara pot beure d’aquesta herència per construir projectes vitivinícoles sostenibles, arrelats i amb identitat pròpia. Les catedrals del vi són, en definitiva, un pont entre la tradició i la innovació, entre el paisatge i l’ànima.

A reveure, i fins ben aviat.

Enoturisme per la DO Ribera del Duero

La decisió d’anar a fer enoturisme per la DO Ribera del Duero ja estava presa, en tractar-se d’una zona que ens agrada molt a tots dos tant pels seus paisatges com pels seus vins. Només calia decidir quin celler visitar.

Després d’avaluar diferents opcions i tenint en compte diversos factors com el tipus de visita, el preu i la qualitat dels vins, ens vam decidir per un celler modern que oferia una experiència més que satisfactòria a un preu molt interessant, del que ja havíem tingut l’oportunitat de tastar un dels seus vins i havíem quedat molt satisfets. Així doncs, l’elecció final va ser Bodegas Cepa 21.

Sortint des de la ciutat de Valladolid ens dirigim cap al petit poblet de Castrillo de Duero, passant per Peñafiel. Un tram d’aquesta carretera des de Tudela de Duero fins a Peñafiel és conegut com “La Milla de Oro” a causa de les innombrables vinyes que es recorren i als importants cellers de la zona.

En arribar al celler, ens trobem pujant per un camí cap al seu aparcament creuant les vinyes d’entrada. El celler presenta un disseny molt modern, tant a l’exterior com a l’interior. Ens dirigim directament a la recepció per confirmar la nostra assistència a l’experiència “Raíces”, que consisteix en conèixer i visitar el seu entorn, les seves instal·lacions i un tast de tres dels seus vins.

La visita va començar a l’interior de la recepció on es va comentar les característiques del celler, incloent les dades més rellevants de la seva història i la seva família. Vam tenir l’oportunitat d’observar i comentar les diferents ampolles de vi amb tots els canvis d’etiquetatge que s’han produït al llarg dels anys. Aquests vins són: Hito, Cepa 21, Hito rosado, Malabrigo i Horcajo.

Una de les peculiaritats és l’origen del nom del celler (Cepa 21). Segons ens van explicar, ve de la unió de la planta que dóna origen al vi juntament amb el número del segle en què es va fundar el celler.

Seguidament vam sortir cap a l’exterior per contemplar les vinyes que ja havíem vist en entrar a la propietat, i les de tot el seu perímetre. En un dia assolellat i una temperatura molt agradable, la panoràmica de les vinyes era impressionant.

Llargues fileres de ceps, s’estenien davant nostre, tots ells plantats en espatlleres. La única varietat del raïm que produeixen és la Tempranillo i els ceps tot just havien començat a brotar, cal recordar que la data era el 14 d’abril i aquesta varietat de raïm és coneguda per brotar tard, però es verema relativament aviat; d’aquí el seu nom (Tempranillo).

A l’altre banda de la vall, a la part superior d’uns turons es podia divisar les vinyes d’on procedeix el raïm per a l’elaboració dels vins de gama alta Malabrigo i Horcajo.

Un cop feta la visita a l’exterior de les vinyes, entrem cap al celler on primerament observem les màquines de selecció i desgranat del raïm. Un cop a dins ens trobem uns dipòsits d’acer inoxidable on els grans de raïm provinents de les diferents vinyes realitzaran la seva fermentació alcohòlica.

Estem dins la sala, on fa dos mesos, es va produir un sabotatge en què una persona encaputxada va obrir tres d’aquests dipòsits que contenien aproximadament 60.000 litres de vi de les games altes Horcajo i Malabrigo, perdent-se de la collita 2023 un 100% del primer i un 66% del segon.

Vídeo d’una cambra de seguretat del celler. Instant del sabotatge

Seguidament passem per davant de les màquines que s’encarreguen de l’embotellament i del futur etiquetatge dels productes.

La següent sala va ser la més espectacular visualment. Era la sala on s’emmagatzemen les bótes de vi per fer el repòs de criança, on fileres molt llargues de bótes de fusta reposaven en posició horitzontal, apilades en quatre pisos d’alçada.

Gairebé totes les bótes de fusta estaven fetes de roure francès, conegut per ser una fusta amb un porus més fi, el qual facilita un procés oxidatiu del vi més suau i controlat. Això es tradueix en vins més elegants i equilibrats, amb aromes de vainilla, fruits secs o mel, entre d’altres.

Després de recórrer tot el procés d’elaboració del vi dins el celler, anem a la sala de tast per degustar els vins Hito, Cepa 21 i Malabrigo.

La sala de tast està situada al final de la zona de bótes, amb una paret de vidre que permet apreciar-les visualment. Al centre hi ha una gran taula blanca on tenim preparades les tres copes del tast, una ampolla d’aigua i quelcom per picar, per a cada tastador. Com a decoració de fons, dues de les parets estan ocupades per prestatgeries plenes d’una àmplia selecció d’ampolles de vi, tant del celler propi com de cellers externs.

L’ordre del tast de vins era Hito, Cepa 21 i Malabrigo, parlem i comentem totes les impressions que corresponen a un tast de vins, amb desimboltura i molt bones sensacions.

Les meves van ser les següents:

Hito: Color cirera, de capa mitja/alta, reflexos vermells. Intensitat aromàtica alta a fruita vermella. En bona fresc, suau, acidesa i tanins mesurats, bon equilibri, amb una agradable sensació de final de boca.
Cepa 21: Color cirera, de capa mitja/alta, suau ribet daurat. Intensitat aromàtica alta i neta a fruita vermella i a notes minerals. En boca intens, potent, amb un bon cos, un gran equilibri i un postgust bastant llarg.
Malabrigo: Color cirera intens, de capa alta, amb un fi ribet grana. Intensitat aromàtica alta, tant en notes de fruita negra com en notes especiades pel seu pas per bóta. En boca elegant, melós, voluminós, amb un espectacular equilibri i un postgust llarg.

Un cop fet el tast ens quedem a taula compartint les impressions obtingudes tant de la visita al celler com dels vins tastats, i com a finalització del tast el nostre amfitrió ens convida a provar un altre vi, és el Hito Rosado, un vi fresc amb notes de fruita vermella i flors que ens transmet unes sensacions molt agradables.

Ens acomiadem després d’això, i tot passant per la Wineshop, decidim adquirir una ampolla de Malabrigo 2021, que sens dubte ha estat el que més ens a agradat.

Durant el trajecte en cotxe cap a Peñafiel per dinar, aprofitem per comentar sobre com de satisfactòria ha estat l’experiència en el seu conjunt.

A reveure, i fins ben aviat.